El segle XX es caracteritza per ser un dels períodes de la història en els quals multitud d'esdeveniments van marcar un abans i un després en les nostres vides. Alguns d'ells van ser la caiguda del Mur de Berlín en 1989, que va suposar la fi de la Guerra Freda; el Festival de Woodstock, en 1969, que va ser la trobada de música rock més famosa i important que va congregar a la població hippy i l'arribada de l'home a la lluna, també en 1969, moment en el qual l'astronauta Neil Armstrong va encunyar la mítica frase «un xicotet pas per a l'home i un gran salt per a la humanitat».

Precisament, este últim esdeveniment històric, del qual es compliren 50 anys en 2019, és el que ha servit d'inspiració al CEIP Lloma Llarga de Paterna per a aplicar a l'aula multisensorial que disposen en les seues instal·lacions. Es tracta d'un projecte que duen a terme des de fa tres cursos i que segons explica una de les dues coordinadores d'Innovació del cicle de Primària del col·legi públic i mestra de Pedagogia Terapèutica (PT), Yolanda Martínez, «té com a objectiu principal obrir els canals, és a dir, els sentits».

Així, els 453 escolars del centre educatiu passaran en grups reduïts per esta particular habitació al llarg de tots els divendres del curs, dia de la setmana en el qual el col·legi canvia per complet la seua metodologia i deixa els llibres a un costat.

Adam, Alba, Kike i Ana Leticia són quatre estudiants de 3r de Primària que poden dir que han estat en l'«espai exterior» ja que, el primer que fan quan entren a esta aula és viatjar, de manera imaginària amb l'ajuda de Martínez, a un racó de l'habitació que els permet descansar i agafar forces per a la trepidant aventura que els espera al llarg dels pròxims 45 o 50 minuts.

Quan arriben a eixa zona de descans, la professora els proposa un joc per a estimular el sentit del gust: tancar els ulls i endevinar quin aliment prendran. En este cas, la docent els va donar fruita deshidratada, algues i panses (aliments similars als que mengen els astronautes quan realitzen missions espacials), i encara que al principi els quatre «comandants» estaven un poc espantats perquè no sabien molt bé què anaven a menjar, al final els va acabar agradant tot, especialment les panses. «Si per mi fora, estaria tota la meua vida menjant això», va assenyalar un dels escolars entre riures. Una vegada els xicotets astronautes tenen les piles carregades, descobrixen com es veurien els animals en l'espai exterior. Per a això, Martínez utilitza una tauleta digital i un con de plàstic que situa damunt de l'eina electrònica, la qual cosa aconseguix l'efecte d'ampliar l'envergadura dels animals i, també, potenciar el sentit de la vista. Els quatre escolars participants van quedar bocabadats i només podien articular la seua sorpresa: «com és possible?», va dir un; «que bonic, m'encanta», va manifestar una altra alumna.

L'aventura continua. Adam, Alba, Kike i Ana Leticia passen a la següent activitat, «pot ser la més important de totes», assenyala Martínez. Així, els quatre escolars es reunixen entorn d'una taula de llum per a, amb l'ajuda de la coordinadora d'Innovació, escoltar una història: la de l'Home Lluna.

Este home, relata Matínez als quatre xicotets comandants, viu en el nostre satèl·lit i, des d'allí, observa cada nit com els humans ballen i es divertixen. «Cansat de la seua soledat i mogut per la curiositat, decidix baixar fins a la Terra per a experimentar les vivències dels humans. No obstant això, es trobarà amb una sèrie de persones que, en comptes de tractar de comprendre'l,el jutjaran com a un invasor i li impediran anar a ballar», descriu la PT.

Per a esta activitat Martínez utilitza, a més de la taula de llum, una sèrie de joguets i dibuixos perquè els alumnes puguen participar de manera activa en el relat. A mesura que la història avança, els quatre escolars descobrixen un altre dels objectius de l'activitat: prendre consciència dels valors que amaga la història d'Home Lluna com, l'empatia, l'amistat i, el més important, no jutjar a les persones per les aparences.

L'odissea en Lloma Llarga arriba a la seua fi i els quatre astronautes han de tornar al planeta Terra. Així, Martínez utilitza el mateix «transbordador» que al principi de l'aventura espacial per a retornar a Adam, Alba, Kike i Ana Leticia perquè han de continuar amb la seua vida, no sense abans realitzar un jurament en el qual es comprometen a no dir res als seus companys del que han vist i fet.

Experiència prèvia

El curs 2019-20 és el tercer any en el qual el CEIP Lloma Llarga de Paterna du a terme el projecte d'aula multisensorial. Tot va començar en el curs 2016-17 quan van tindre una experiència prèvia amb l'alumnat d'Educació Especial, explica la PT, Yolanda Martínez.

Va ser en eixe moment, diu, quan es van adonar que el projecte podia obrir-se als altres cursos del centre educatiu. «Vam veure que funcionava i vam pensar que si tan bons resultats estava donant amb xiquetes i xiquets que tenen dificultats d'aprenentage, o amb escolars amb unes necessitats educatives especials, amb major motiu anava a funcionar amb la resta de xiquets amb un desenvolupament típic», manifesta.

Així, i de manera progressiva, cada vegada han sigut més els escolars que s'han sumat a l'aula multisensorial. En el curs 2017-18 es van incorporar els i les alumnes d'Infantil coordinats per Maite Burruezo i Ana Quiles, uns 150, i van treballar les estacions de l'any «perquè era el contingut més apropiat per a la seua edat», explica Martínez. «Van treballar, entre altres coses, els sons més característics de cada estació així com els canvis de temperatura», explica.

El curs següent, el 2018-19, van ser els de Primària els que es van adherir, i entre ells i els d'Infantil, van sumar 434 participants. La temàtica del curs passat va ser l'art i, entre altes coses, van treballar els diferents estils artístics i alguns pintors com Andy Warhol, Piet Mondrian i Joan Miró.

Cal destacar que la metodologia que s'utilitza a l'aula multisensorial és totalment manipulativa i alternativa a la que de normal es fa en una classe tradicional. No obstant això, l'aula s'adapta al nivell educatiu dels escolars, és a dir, en funció del curs, treballen una cosa.

Per exemple, enguany, «els d'Infantil treballen les fases de la lluna; els del primer cicle de Primària (1r i 2n) treballen valors molt senzills, com la solidaritat i el saber compartir; els de 3r i 4t aborden valors més complexes com l'empatia o la inclusió i també se'ls prepara per a la següent etapa», explica Martínez. «Amb els més majors, els de 5é i 6é, fem filosofia per a xiquets», puntualitza.

Mètode Snoezelen

L'aula d'estimulació multisensorial, o Snoezelen, que té el CEIP Lloma Llarga de Paterna «és una sala que de normal s'utilitza per a teràpia ocupacional que perseguix una finalitat terapèutica i que disposa d'una sèrie de materials específics per a poder treballar», explica Martínez, qui afegix que, en el seu cas, utilitzen materials que els escolars ja coneixen «però el que canviem és l'ús que li donem a eixos objectes, que és d'estimulació», matisa.

La docent posa l'accent en deixar clar que elles no es fiquen en el camp de treball d'un terapeuta ocupacional: «nosaltres fem estimulació sensorial, que és el que permet potenciar tots eixos sentits i poder treballar l'estimulació des d'altres vies que se solen oblidar».

D'esta manera, al marge de tots els elements tradicionals que es troben a l'aula, també tenen un que és essencial: la taula de llum. Este objecte, explica l'especialista en Audició i Llenguatge del centre educatiu valencià i també coordinadora d'Innovació de Primària, Cristina Antón, «és un instrument que utilitzem que té llum en la part inferior, la qual cosa fa que els escolars capten molt millor els continguts que s'estan treballant perquè focalitza moltíssim més l'atenció». «És una eina que té molt de potencial que et permet treballar qualsevol cosa, com per exemple matemàtiques, tecnologia i vocabulari. És un recurs espectactular», destaca.

A més, també cal mencionar que Yolanda Martínez i Cristina Antón impartixen, al costat de la directora del centre educatiu, Susana Ruiz, un curs de formació en línia de 30 hores de duració sobre la taula de llum i aules multisensorials a través del Centre de Formació, Innovació i Recursos per al professorat (Cefire).

Camí a l'excel·lència

Des que es va construir el CEIP Lloma Llarga de Paterna en el curs 2013-14, «l'equip directiu sempre ha apostat per la innovació, la qualitat i la integració» , assenyala la directora, Suana Ruiz, qui afegix que un dels objectius plantejat al projecte de direcció és «portar al centre a l'excel·lència a través de la innovació i de la qualitat».

Arran d'esta necessitat, explica la directora, sorgix la idea de crear un espai amb eixes característiques, «l'equip directiu va considerar que es podia cedir un espai dels quals hi havia disponible en el centre per a crear l'aula multisensorial». Malgrat ser una escola amb pocs anys de vida, set, Ruiz manifesta que això no ha suposat cap problema a l'hora de realitzar projectes. «Sí que és cert que al principi teníem molts pocs recursos econòmics per a poder fer coses, però gràcies a la col·laboració de tota la comunitat educativa, hem aconseguit arribar fins ací i estem molt contents», diu. «Hem fet molt amb molt poc», apunta.

El procés de creació de l'aula sensorial «ha sigut molt bonic, és una experiència súperenriquidora, els escolars gaudixen moltíssim i només desitgen que arribe el divendres per a entrar en este espai», detalla la directora. Amb tot açò, «hem creat un projecte educatiu que es basa en la incusió i l'equitat dels xiquets i, paral·lelament, també ens sumem a tots els projectes d'innovació que sorgixen des de la Conselleria d'Educació perquè són una gran ajuda per a nosaltres», apunta Ruiz.

De fet, l'any passat, el CEIP Lloma Llarga va participar en el programa Erasmus+ KA1 de la conselleria, el que va permetre que nou docents del centre educatiu visitaren escoles de Florència, Pisa i Reggio Emilia, a Itàlia, per a formar-se en les diferents metodologies manipulatives i experimentals. «Amb açò reafirmem les nostres ganes d'aprendre i millorar cada dia com a professionals per a oferir el millor als nostres alumnes», conclou Ruiz.