Docent, antropòleg, escriptor i formador. Jordi Jubany (Vic, 1976) ha escrit ¿Hiperconectados? Educarnos en un mundo digital (Lectio) i és coautor del Manifest per a una nova Cultura Digital. A més, és un dels especialistes darrere de les unitats didàctiques de la nova assignatura que ha arribat a Secundària este curs.

Té sentit preguntar-se hui dia si cal ensenyar als escolars i docents a emprar les tecnologies digitals?

Volem que l’alumnat dispose del major número de competències que l‘ajuden a desenvolupar-se en la societat actual, que no és igual de la que nosaltres vam viure: tenim un nou ecosistema comunicatiu, relacional i cognitiu. Des del punt de vista de l’aprenentatge és molt difícil d’argumentar que no volem que l’alumnat utilitze al seu favor textos, músiques, audiovisuals o aplicacions que tenen a l’abast a internet, la capacitat d’interactuar amb persones afins i crear els seus propis continguts. No es tracta de triar, podem educar per traure el millor dels llibres i de les pantalles.

Creu que la docència online que es va haver d’adoptar en el confinament ha acabat amb els pares i mares «negacionistes» de l’ensenyament en competències digitals?

Molts joves han sigut protagonistes a l’ensenyar com utilitzar eines comunicatives, per exemple, videotelefonades a les seues famílies. Hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantindre vincles, acompanyar emocionalment davant la incertesa, l’ansietat i el dolor. Molts menors han vist a les seues mares i pares treballar en viu i els progenitors han vist els seus fills i filles aprendre d’una manera diferent a com ho havien fet ells: aprenentatge actiu, noves interfícies, portafolis, metodologies col·laboratives, entorns virtuals… L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari ni molt menys ideal, però sembla que haurem de conviure (amb intermitències) amb sistemes híbrids presencials-virtuals.

És necessària una assignatura com Cultura Digital, que este curs ha arribat als centres de Secundària valencians?

La idea de fons és que l’alumnat siga capaç d’aprendre a pensar i actuar-hi. El mitjà digital és molt ric, però també cal educar-lo per encarar elements tan diversos com les fake news, el ciberassetjament, la identitat digital, la seguretat, els discursos d’odi, les emocions, la sostenibilitat, els biaixos dels algoritmes… Cultura Digital ha d’ajudar a conèixer opcions i prendre consciència i decisions amb coneixement. A partir de preguntes obertes i el treball col·laboratiu, vol contribuir al desenvolupament personal, social i, a la llarga, laboral.

Per què no implantar una assignatura també en Primària?

La Competència Digital ja es pot començar a treballar des d’Infantil, quan tenen els primers contactes i veuen exemples dels usos que fan de la tecnologia els adults. A mesura que van creixent, han de familiaritzar-se amb conceptes com privacitat, responsabilitat o seguretat. A Primària es pot treballar de forma interdisciplinària, però també es podria fer des d’una assignatura. La qüestió és que no descuidem l’educació digital si no volem alumnes que patisquen la fractura digital d’accés, d’ús o d’aprofitament. Cal actuar per tal que no esdevinga una desigualtat educativa en l’alumnat més desafavorit.

L’alumnat sap de YouTube, TikTok o Instagram, però falla en tasques bàsiques d’ofimàtica, com enviar un e-mail o fer un PDF. Per què?

Perque en són usuaris habituals, però no encara ciutadans competents, que és molt més complex i cal educar-ho. Hui dia guanyen molt de protagonisme els audiovisuals, les sèries, els videojocs socials, les app com TikTok… Són eines que utilitzen de forma habitual per dibuixar la seua identitat i, en canvi, els adults desconeixem estos usos. Cal més diàleg intergeneracional i més compartir espais connectats, a més dels naturals, que són indispensables. Hem de caminar cap a ser aprenents estratègics i no consumidors acrítics.

S’haurien de fer activitats als centres per ajudar a les famílies a alfatetitzar-se digitalment? O és millor que siguen autodidactes?

El principal repte que tenim damunt la taula és l’alfabetització digital crítica de les famílies. I no és fàcil abordar-lo perquè l’entorn digital és dinàmic i perquè, tot i que hi ha iniciatives, no hi ha consens de qui les ha de dur a terme. És molt important per tres motius: per apoderar les famílies davant els nous mitjans, perquè ajuden a construir criteris als joves des del coneixement, i per fer arribar la demanda a empreses i a institucions que cal afavorir usos ètics, informats i transparents.

Les eines digitals suposen una ajuda per als docents o una sobrecàrrega?

Com tot aprenentatge, a l’inici cal invertir-hi temps i a la llarga serà una bona ajuda. La finalitat és aprofitar la personalització de l’aprenentatge i l’aprenentatge social per donar instruments i recursos per aprendre durant la vida de forma crítica. Amb la pandèmia, molts docents, que no ho havien fet, han aprés i compartit recursos, experiències, preocupacions... buscant, col·laborant i explotant l’univers digital. Han après a conèixer la xarxa fent xarxa entre ells.