Els centres educatius valencians s’han posat les piles per a revertir la invisibilització de les dones al llarg de la història. Ni els seus descobriments científics, ni les seues aportacions a la literatura o la música, ni les seues fites polítiques apareixien reflectides fins fa poc als llibres de text. Tampoc protagonitzaven les lliçons que rebia l’alumant. No obstant això, esta situació ha començat a canviar els últims cursos, i les aules valencianes cada vegada es plenen més de protagonistes femenines que han de servir com a referent per a joves i menuts.
Així, docents, Administració, institucions i moviments socials impulsen una renovació dels currículums i continguts educatius que deixen a banda una mirada androcèntrica i solucionen el deute amb les dones, des de la recuperació de la memòria fins a la promoció de les assignatures STEM (Ciència, Tecnologia i Matemàtiques) per a despertar vocacions entre les xiquetes i acabar, en un futur, amb l’escletxa de gènere que encara s’observa —i està molt marcada— en alguns estudis superiors.
Una de les iniciatives que pretén fer justícia a les dones científiques del passat i present, i donar la importància que es mereix la seua tasca investigadora és el projecte «Dones de ciència», impulsat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt) del Ministeri de Ciència i Innovació.
Amb este projecte, un bon grapat de centres educatius han vist com als seus murs apareixen representacions de dones que han sigut rellevants en l’àmbit de la ciència, però que no són tan conegudes com haurien. A més, els murals —tots de gran tamany— han sigut elaborats per dones artistes de renom, tant nacional com internacional. I més enllà de l’anècdota o la qüestió artística, este fet provoca que molts centres aprofiten per a descobrir a la figura retratada i treballar-la a classe.
Este és el cas del CEIP Rodríguez Fornos de València, que compta amb un retrat de Concepció Aleixandre de gran tamany en un dels seus murs exteriors. Com conta la directora, Cristina Briz, al centre estan «encantats» amb el que ja s’ha convertit en un símbol al barri de Patraix. «Ens va arribar la proposta i la vam presentar al claustre i al consell escolar. Estem encantades de poder visibilitzar a les dones. Ja en classe havíem treballat el paper de la dona a la història, hem fet projectes sobre el dia del llibre… i és important fer-ho, perquè al llarg de la història se les ha invisibilitzat molt», explica la directora.
Briz reconeix que a Concepció Aleixandre no la coneixien ni el professorat ni les famílies, no només l’alumnat, tot i que era valenciana. «Era ginecòloga, una part de la ciència a la qual tampoc se li ha donat molta importància. Era lluitadora, pionera, va obrir molts camins i va salvar moltes vides... tot un exemple de superació no només per a les xiques, sinó també per als xics», afirma.
A classe, professorat i alumnat ja han treballat sobre la protagonista del mural que va pintar l’artista Virginia Bersabé el mes d’octubre passat, i des d’esta escola pública asseguren que la intenció és anar «més enllà»: «ara sempre serà una figura representativa per a nosaltres i la treballarem cada any, a mesura que l’alumnat vaja passant de curs», expliquen.
D’altra banda, un altre dels centres que ha sigut seleccionat en ‘Dones de ciència’ és el CEIP Lluís de Santàngel del Saler, que tenen a la seua particular Marie Curie interpretada per l’artista Ana Barriga. «Per a nosaltres ha sigut una oportunitat enorme de combinar la ciència amb l’art, des d’un punt de vista femení. Hem fet diferents activitats adaptades al nivell de l’alumnat, perquè coneguen la figura de Marie Curie. Tant des dels més xicotets fins als més majors, que ja tenien alguna referència i ara han pogut aprofundir en la seua vida i aportacions científiques», explica la directora, Tania Alamar.
Audiovisuals, dibuixos i murals que omplen els corredors, jocs, recerca d’informació... tot tipus de propostes han servit al Saler per a conéixer més a la mare de la física moderna i els seus avanços. «Treballem molt la figura de la dona a nivell educatiu, perquè sabem que l’escola és el primer pas per arribar a la igualtat, equitat i paritat. Al nostre dia a dia, li donem importància a la dona de manera transversal i intentem transmetre-ho a l’alumnat, tant als xics com a les xiques», apunta la directora.
Un altre exemple de la iniciativa és l’IES Serpis de València, que compta en la seua façana amb un retrat d’Ada Lovelace. «És com si sempre haguera estat ahí, el mur estava nu i li faltava ella. Pensem que era el lloc ideal i el personatge ideal, doncs tenim FP d’Informàtica i quasi no hi ha xiques que facen estos estudis, tal vegada una o dues per grup. És molt important visibilitzar a la dona i més en la ciència, és una meitat de la història que ha quedat amagada», assegura la directora de l’institut, Mar Lorente.
Al centre ja havien detectat la necessitat de traure a la llum l’aportació femenina en la història, i el curs passat ja estudiaren dones científiques. Este curs, gràcies al mural, el tema és el projecte de centre, i l’alumnat ha realitzat diverses activitats sobre el mural de la matemàtica, que és considerada la primera programadora de la història i ha sigut realitzat per Elisa Capdevila.
Un projecte de premi
‘Dones de ciència’ va començar el 2019 i ja compta amb una quinzena de murals realitzats, molts d'ells en centres educatius. Està coordinat per Isabel Tort i va ser triat millor projecte de divulgació científica de 2019 per la Xarxa Nacional d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i), que s’engloba dins de la Fecyt. El seu objectiu és que la ciutadania puga descobrir —o redescobrir— algunes de les científiques més destacades de la història, a més de fomentar vocacions investigadores i el desenvolupament de les carreres professionals de les joves del futur.
Recentment també han inaugurat murals l’IES Sorolla—un de la biòloga molecular Maria Blasco—; i l’IES Joanot Martorell, de Dolors Corella, catedràtica de Medicina—, ambdós centres de València. El mural de Dolors Corella és l’últim realitzat, inaugurat la setmana passada, i obra de l’artista María Barrachina.
