Treballadora incombustible, dona compromesa amb el seu país i, sobretot, mestra. Això i molt més va ser Carme Miquel, una dona ferma en les conviccions i decidida en les seues accions. La seua és la biografia d’una dona que s’estimava el seu país i va lluitar per espolsar-li la naftalina i conduir-lo cap a un horitzó compartit.
Miquel va nàixer a la Nucia (Marina Baixa) l’any 1944. Filla de mestres, va mamar l’estima per l’ofici d’ensenyar des de ben menuda. Els seus estudis de Magisteri a València foren l’ocasió per entrar en contacte amb els reduïts cercles valencianistes que començaven a fer forat. Incorporada al Grup de Joventut de lo Rat Penat, va reactivar del bracet d’altres joves entusiastes la secció de Pedagogia.
La preocupació per l’ús de l’idioma corria paral·lela a la preocupació de com ensenyar. Era la dècada dels 70 i algunes escoles, tímidament, començaven a plantejar-se la possibilitat d’incorporar l’idioma propi a les aules. Hi havia un entrebanc, però: no existia cap material en valencià. Fou així com Manuel Sanchis Guarner, conscient de la importància d’omplir aquell buit, encarregà a aquells joves entusiastes de la secció de Pedagogia de Lo Rat Penat preparar els primers llibres.
Més avant, Miquel impulsà la Coordinadora d’Alumnes, Pares i Professorat per l’Ensenyament Públic en Valencià (CAPEEV), germen del que acabaria sent Escola Valenciana. La seua energia fou indispensable per a convertir Escola Valenciana en un referent.
Aquesta tardor, Bromera edita la seua novel·la pòstuma, Benilluna, una obra que segueix l’estela dels grans èxits de l’autora, com el seu clàssic Aigua en cistella.
