La societat actual sobreprotegeix les noves generacions, que necessiten ser educades en l'horror, millor dit, al coneixement històric del mateix.
L'horror és un sentiment causat per alguna cosa o persona terrible. Crec que el seu coneixement és beneficiós per al desenvolupament interior, ajuda l'enfortiment dels sentiments i de la voluntat en situacions difícils, que a ben segur vindran, que hauran d'afrontar amb enteresa, sentit comú, lògica, raó, memòria i coneixement. Amb referències.
Si no donem a conèixer la Història des dels moments horrorosos de la mateixa, oblidarem, no estarem preparats i el que és pitjor... No sabrem reaccionar! Perquè el mal i la seua aplicació política, econòmica, militar i fins i tot personal, està present al nostre món. És una realitat inqüestionable. Es disfressa de vegades, altres es mostra sense rubor.
Som coneixedors de fets (guerres, revolucions, totalitarismes) explicats mitjançant les seues causes i conseqüències. Però no aprofundim a la seua essència, vigència i atracció. Només aportant dades i coneixements no avancem. Cal repensar cóm i què Història transmeten. Perquè a la fi, vam acabar ocultant els sentiments de l'ésser humà, els protagonistes reals, amagats darrere les grans xifres.
Com ensenya la nostra societat les pitjors desfetes de la Història? Per què de vegades passem per damunt de fets luctuosos tan importants com l'Holocaust, el terrorisme o la Guerra Civil per exemple? Cóm connectem als joves de l'estat de benestar amb l'autèntica realitat del món actual?
Ensenyem l'horror perquè siguen conscients de la seua pròpia llibertat. I ensenyem a exercir aquesta llibertat mitjançant la conservació de la capacitat de preguntar-nos el per què de les coses. Lliure és qui qüestiona, qui no es conforma. Lliure no és el que se’n ix amb la seua. Lliure qui vol aconseguir la inabastable saviesa. Sent conscients d'aquesta impossibilitat serà quan puguem avançar. I quant més lentament, molt més millor. El sistema ens porta amb presses a tot arreu. Calma, pausa i tranquil·litat també són part de la llibertat. No eludim cap de les pedres del nostre camí perquè amb elles construirem la llar de la nostra felicitat. Cal ensopegar i caure per poder alçar-se i ser més forts. Si no deixem caure als nostres joves sempre seran febles i dependents.
No podran aprofitar allò de bo que tenen i que tant ha costat d’aconseguir. No despertaran, no seran lliures. Necessiten una bona nyespla pedagògica. Amb una bona dosi de realitat n'hi haurà prou.
I per assolir aquesta fita, una de les eines indispensables i alhora complicades d'aplicar a la nostra societat és i serà l'empatia. Cal posar-los a la pell dels que pateixen mitjançant l'aplicació de projectes solidaris d'aprenentatge i servei. I cal posar-los a la pell dels que van patir i el que van sentir mitjançant aquesta Pedagogia de l'Horror.
Necessitem un projecte educatiu nou, multidisciplinari que abaste tots els camps del saber incloses les Humanitats. Tot i que la realitat de les darreres lleis educatives són: més hores tècniques i menys hores humanístiques.
S'ha castigat a la Filosofia, el Llatí i el Grec, l'Educació Plàstica i Visual, la Música, la Història de l'Art... Les hi considera «maries», assignatures optatives sense utilitat. Volen que estudien un ofici que tinga eixida al mercat laboral per convertir-los en titelles. A canvi els donaran el seu Soma, la seua part del pastís, seran feliços perquè voldran tenir-ho tot i potser compleixen els seus somnis i ho aconsegueixen. Però ... Hi haurà algun per què? ¿Seguirem preguntant-nos d’on venim, qui som i cap on anem?
