Menys ciment i més elements naturals. Menys pilota i competició i més jocs cooperatius en grup. Menys espais segregats per sexes al pati i més inclusió i coeducació. Estos són alguns dels punts clau en què el CEIP Alborxí d’Alzira ha basat la remodelació del seu ampli pati, des de fa alguns cursos, una tasca en la qual van de la mà les famílies, l’alumnat i el professorat.
El que va començar de forma tímida amb algun mural i jocs pintats al sòl (fase I) s’ha convertit en una xicoteta revolució en este viu centre d’Infantil i Primària doncs, a més de l’hort educatiu ja existent, este curs el pati també han aparegut bales de palla premsades, en les quals els xiquets i xiquetes poden jugar, aprendre o menjar l’esmorzar. Tanmateix, estos dies posteriors a Nadal han aparegut troncs amb els quals s’ha habilitat una altra zona a l’aire lliure on poder seure’s i divertir-se. Esta és la fase II d’un canvi que ha arribat a l’escola per a quedar-se, després dels primers bons resultats. Des de l’ampa, expliquen que la idea va sorgir fa tres o quatre anys, arran de l’actual corrent de patis coeducatius, que planteja canvis en els models tradicionals.
Teresa Juan-Mompó, presidenta de l’ampa, detalla que la inquietud dels pares i mares va fer que primer es dotara al pati del CEIP de construccions i jocs en terra i mobiliari perquè s’aprofitaren quan isqueren al pati i també per a impulsar noves maneres de donar classe.
«Enguany, amb la covid-19, el projecte ha agafat més protagonisme», afegix. «Volem que el pati guanye importància al col·le, que isquen a fer classe, juguen i aprenguen també», apunta.
Com detallen des de l’ampa, la palla prové del Banc de Palla d’Arròs de l’Albufera de València, ja que el centre s’ha sumat al programa d’agroecologia i conservació de l’entorn que pretén donar una segona vida a la palla restant del conreu de l’arròs. A més, açò també servix perquè l’alumnat prenga consciència del problema mediambiental que suposa i del segon ús que se li pot donar a este residu orgànic. «Ens van dir que era una opció molt bona per als patis, molt versàtil i que pot emprar-se per a moltes activitats... ens apuntàrem al banc, ens acceptaren i ens van enviar les bales de palla, amb les quals hem creat al pati un laberint, una zona de joc i un rogle on seure als xiquets i xiquetes, perquè esmorzen, lligen o escolten contes... més endavant vindran voluntaris i ens explicaran com és el cultiu de l’arròs, els problemes que comporta i com es recicla la palla», afirma Teresa Juan-Mompó.
Altra de les idees que van tindre les famílies de l’ampa és fer una zona amb troncs, que van trobar a la xopera d’Algemesí , que acabava de netejar l’ajuntament i on hi havia troncs d’eucaliptus per arreplegar que foren cedits pel consistori del poble veí i transportats per mestres i familiars.
Una eina per al professorat
Abans d’iniciar el que ja és el projecte dde centre —anomenat «Recuperem el plaer com eix de l’educació» de forma més seriosa—, l’escola va rebre la visita de l’equip Arquilecturas (especialitzat en la creació d’espais per a la infància i conformat per la mestra Silvana Andrés i l’arquitecta Sonia Rayos), que va fer un diagnòstic, i també han participat en formacions del Cefire.
Empar Piera, altra de les mares implicades i una de les responsables de la comissió del pati —formada per docents i progenitors—, detalla que l’objectiu és «aconseguir un pati coeducatiu, sobretot amb la introducció d’elements que també servisquen per a crear un espai docent que permeta eixir de les aules, fer altres tipus de metodologies sense necessitat de muntar res, una ferramenta més per al professorat...». «Volem que siga un espai amable i agradable, on els xiquets es senten a gust», apunta.
Al pati anterior, relata la mare, i com encara passa en moltes escoles que no han fet el canvi, a més de temps d’esbarjo, l’hora de l’esplai era sinònim de conflictes amb les pistes (en este cas de futbol i bàsquet), els balons... Ara hi ha diferents zones de jocs (una d’elles de jocs manipulatius, per als més menuts i creat per un pare), altres més actius, zones de relax... «perquè tots tinguen un espai, segons les diferents maneres de ser, on puguen gaudir i aprendre de manera autònoma».
Este canvi en l’alumnat que expliquen les famílies també l’han vist a les aules. La directora del CEIP Alborxí, Ester Blasco, explica que abans el gran pati que tenen «estava centrat sobretot en el futbol». Ara, amb el canvi de paradigma, igual que les famílies, els docents també han observat que les i els escolars «juguen més entre ells, s’ajuden, hi ha cohesió de grup, aprenen a col·laborar i es divertixen amb jocs mai plantejats fins ara». Per tant, la creació dels nous espais a l’aire lliure s’ha convertit en un element que ha millorat de manera notable la convivència el que, com no pot ser d’altra manera, també influïx de forma positiva a les classes.
Per a la directora, «el pati recobra una altra dimensió, també per a l’aprenentatge» perquè durant els primers mesos del curs i quan la climatologia ho ha permés, ha acollit tertúlies literàries, tutoria...» tenint en compte, a més, que amb la covid-19 «a l’aire lliure és on més segur s’està». La renovació del pati «ha vingut al pèl amb la pandèmia», com reconeixen les mares.
L’espai exterior de l’Alborxí compta, a més de les dues novetats d’este curs, amb un rocòdrom, un mural, ponts tibetans, xarxes entre arbres, troncs en equilibri... i els pròxims projectes inclouen alguna cabanya o muntanyetes d’arena on poder pujar, baixar, plantar plantes... avança la direcció.
Per a l’alumnat, els canvis han sigut tota una sorpresa i un descobriment. «Estan encantats. El pati el tenen dividit en set zones perquè les classes no estiguen en contacte entre elles, i tenen molt de comboi per canviar i vore què hi ha als altres espais que encara no els han tocat», reconeix Empar Piera. «La reacció ha sigut molt positiva, abans el pati, que és gran, estava ocupat per les pistes on jugaven sobretot els xics majors i les xiques estaven a les voreres. Ara els jocs de pilota estan totalment anul·lats i ja no hi ha conflictes... tot ha canviat totalment. Cada grup juga a uns jocs, els tutors dinamitzen i ha millorat la relació entre els xiquets», afegix.«S’ha creat una nova manera d’habitar el pati i de jugar en grup, contra el que abans era ciment pur, no hi havia vegetació i estava molt desangelat».
A més, l’alumnat també ha pres part activa i, si bé ja van pintar el mural, ara els més majors, de 6é s’han encarregat de tasques amb les bales de palla o els troncs. També és destacable la implicació de pares com Jesús Julián o Edu Beltrán.
