L’intent de colp d’Estat del 23F va complir ahir 40 anys, i l’episodi històric, un dels moments més transcendentals de la Transició a la democràcia, és ara quasi desconegut per a moltes de les noves generacions que no havien nascut aleshores.Per a molts ciutadans, l’ensenyament obligatori constituïx la font principal per a aprendre història, però l’abundància de continguts obliga el sistema educatiu a descartar uns certs capítols i a abordar uns altres de manera superficial.
La història contemporània sol reservar-se per al final de curs, i final equival a mai en molts casos. «Està relacionat amb les Torres Bessones?», es qüestiona Unai, de 18 anys, preguntat sobre el 23F, abans de rectificar i respondre que creu que va ocórrer un colp d’estat, sense estar del tot segur.
La seua companya Anianna, de 20 anys, sí que és conscient que es va produir un «putsch», però no sabria detallar detalls i desconeix si va tindre èxit. «Crec que va eixir malament», comenta. Cap d’ells coneix la figura del tinent coronel Antonio Tejero, que va irrompre en el Congrés dels Diputats al crit de «¡Quieto todo el mundo!”.
Només a Lucía, de 17 anys, li «sona alguna cosa de Tejero», però reconeix tindre dubtes sobre qui va organitzar el colp. «Supose que militars, però no estic segura en veritat», contesta. Altres, com Rubén, de 18 anys, atribuïxen l’alçament fallit a l’actor Fernando Tejero.
La majoria dels joves entrevistats recorda que va haver-hi un intent de colp d’Estat, però no sap aprofundir ni donar més detalls sobre el que va ocórrer a Espanya aquell 23 de febrer de 1981.
L’actual sistema educatiu espanyol aborda diversos mil·lennis d’història universal seguint quasi sempre un ordre cronològic, des de l’home primitiu fins als conflictes del món contemporani.
Este mètode planteja un inconvenient per als joves que en complir els 16 anys decidixen no cursar Batxillerat per a buscar treball o estudiar altres opcions acadèmiques, perquè no aconseguixen acabar el temari i deixen arrere capítols de la història recent.
El catedràtic de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid, Rafael Feito, considera que una possible solució a este problema seria deixar d’impartir l’assignatura en un ordre cronològic i evitar que l’excés de contingut no impedisca que s’estudie el temari més actual.
«Sí que és veritat que hi ha una seqüència aparentment lògica que és començar des del principi dels temps. Podria ser a l’inrevés, començar des de la història present i anar cap al passat. Hi ha tant de contingut que tot el que aparega al final, en els últims temes, no es veu», apunta el catedràtic de Sociologia.
A este defecte se suma la sobrecàrrega d’informació i l’excés de temari en molts llibres de text, que provoquen que molts estudiants acaben l’educació obligatòria amb coneixements superficials, sense haver aprofundit prou en alguns continguts importants.
Continguts imprescindibles
«La solució passa per tractar d’aprofundir més en això d’ara. En lloc de tindre un currículum summament extens, que es veu tot molt superficialment, tindre un temari menys extens, però més profund», proposa el catedràtic. En este sentit, Feito suggerix crear l’assignatura «Història del present» per a ensenyar als joves quins fets han ocorregut en el món des de la caiguda del mur de Berlín en 1989.
Per a fer este pas, no obstant això, Feito assegura que primer és necessari establir quins són els continguts considerats «imprescindibles» perquè les futures generacions sàpiguen «viure en democràcia» en una «convivència harmònica».
«El problema greu és que no ensenyem a la gent a analitzar el món. No estem creant persones capaces de ser ciutadans actius, intèrprets del món, que tinguen les seues pròpies idees. Fracassem estrepitosament», sentencia el sociòleg.
