Els intercanvis intergeneracionals sempre són profitosos i estan plens de tendresa i ho saben al CEIP Rosa Serrano de Paiporta i al Col·legi La Purísima del Grao de València, que este curs desenvolupen dos projectes que creen lligams entre persones majors de l’entorn escolar i l’alumnat d’Infantil i Primària. Es tracta de dues maneres diferents de realitzar encontres —per telèfon i amb gravacions de vídeo, a causa de la pandèmia— amb nombrosos beneficis per a dues generacions separades en el temps que tenen l’oportunitat de conéixer-se i dialogar en el marc de les aules.
En el cas del centre públic de Paiporta, la iniciativa d’aprenentatge servei ha sorgit arran de la crisi sanitària, ja que els escolars mantenen converses telefòniques amb persones majors per a contrarestar la soledat que ha imposat la distància social.
D’altra banda, el centre concertat de València ha passat a online «La mecedora de la abuela», una activitat que ja feien en cursos anteriors, en la qual rebien a classe als iaios i iaies de l’alumnat perquè els contaren contes. Com explica Begoña Juan, mestra especialista d’Educació Infantil, «fa anys se’ns va ocòrrer que podiem donar-li protagonisme als iaios i iaies, perquè molts vénen a arreplegar als néts al col·le. Així, els vam convidar que vingueren a passar una vesprada amb nosaltres i ens contaren una història», detalla. «Els xiquets i xiquetes gaudixen molt perquè la figura del iaio és molt entranyable, però enguany teníem un dilema per la pandèmia: com substituir-ho? Així que els van proposar que enviaren un vídeo», afirma la mestra.
«Sembla que els imposa més una càmera que vindre a classe, però sí que hem rebut prou contes gravats», detalla. «Quan vénen a classe els xiquets estan encantadíssims, ja siguen els seus iaios o el dels companys; normalment se’ls tiren damunt. Els iaios són molt carinyosos i també s’ho passen molt bé», relata la mestra.
L’activitat està emmarcada dins del pla de foment lector del centre, per atraure els més menuts cap al món dels contes i les històries. «La major part són contes tradicionals, amb un missatge final i, en acabar, ens agrada que es facen preguntes i hi haja un diàleg. Estos contacontes són una manera de despertar-los interés per una història, que aprenguen a estar asseguts, sense molestar, prestant atenció… i, a més, se genera il·lusió i emoció», relata.
També cal tindre en compte, com explica, que la manera de narrar dels iaios i iaies acostuma a ser diferent de la dels pares i mares. «Tenen tranquil·litat i més paciència i temps a l’hora de contar contes, no estan estressats, amb un to de veu diferent i més dedicació... i això els xiquets ho noten», reconeix Begoña Juan, que defensa el «vincle molt estret» que tenen les escoles amb els iaios. «Són una figura principal per a la conciliació laboral i han représ l’activitat d’educar, però ara amb els nets», apunten des del centre concertat.
Acompanyament
D’altra banda, al CEIP Rosa Serrano de Paiporta han creat lligams amb persones majors del seu municipi. Belén del Campo, tutora de 3r B, explica que, amb la pandèmia, van notar com persones ancianes parlaven amb els escolars pel balcó o s’apropaven als escolars a través de les tanques, per a parlar. Això els va fer sospitar que les situacions de soledat forçosa s’havia agreujat amb la crisi sanitària. La idea es va plantejar a la Cruz Roja de l’Horta Sud i d’ahí ha sorgit el projecte «Conecta2», que ha posat en contacte a 37 escolars de 3r a 6é de Primària amb 37 persones majors.
Com explica Del Campo, «s’ha agermanat a cada xiquet amb una persona major i dos o tres dies a la setmana els telefonen, amb una voluntària de la Creu Roja que ve al col·le. Als majors els ve bé relacionar-se per la seua salut mental, perquè tenen molta soledat i tristesa, que han augmentat amb la covid-19; als xiquets els servix perquè treballen l’expressió oral i les fórmules de cortesia i respecte a la gent gran, tot i que després passen a un llenguatge més col·loquial...». A més, segons afirma la mestra, «també desenvolupen valors com la solidaritat i empatia i descobrixen diferències entre les generacions, el que els crida molt l’atenció».
Els escolars es mostren molt contents amb la iniciativa. Nerea, Jana i Alma conten que les ‘seues’ iaies són molt simpàtiques. «Els preguntem com estan i si necessiten alguna cosa. Herminia és mot ‘enrotllada’ perquè sap molt d’Internet», explica Nerea, mentre Alma assegura que, en el seu cas, parlen molt de cuina i de receptes. Per a Jana, que té a la seua àvia al Marroc, el projecte és una manera de tindre a prop un referent de la tercera edat.
Fran Mas, tècnic de voluntariat de la Creu Roja Horta Sud, detalla que «l’acompanyament a les persones majors sempre és fonamental». «Ara, també estan més soles perquè hi ha fills i néts no els visiten per no contagiar-los, sobre tot treballadors essencials». Així, explica que quan van rebre la proposta del centre van fer una selecció d’ancians de la seua base de dades (d’ancians que rebien alguna ajuda o de socis). «L’experiència està sent molt bona. Els majors estan contents i els xiquets encantats. A converses hi ha molt de feedback», assegura Mas. De fet, el balanç és tan positiu que el regidor d’Educació de Paiporta, Alejandro Sánchez, espera que la situació sanitària millore per a «organitzar una trobada de totes les persones, grans i menudes». Tanmateix, la Creu Roja promou esta iniciativa entre altres agrupacions de la institució.
