«Hui hi ha classe a l’hort?» Esta és la pregunta que l’alumnat s’ha fet molts matins a tres escoles valencianes que han participat en el projecte «Una llavor a l’escola» amb el qual xiquets i xiquetes han treballat el Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari.
De la mà del Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) —i en col·laboració amb l’associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària, «Llavors d’ací»—, als CEIP Clara Campoamor (Paterna), Rei en Jaume (Xirivella) i Benimàmet (València) s’han desenvolupat durant dos anys diversos tallers per a fomentar l’hort escolar però amb una vinculació especial a la terra, plantant varietats autòctones.
Ara, tota esta tasca que s’ha fet als centres educatius s’exposa al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV) —al carrer Quart de València—, on ja es pot visitar l’exposició titulada «Gotes de vida», que conjumina art, cultura, educació i natura, i que estarà fins al 27 de juny.
Com expliquen des de Cerai, la seua tasca ha consistit a fer un acompanyament a les comunitats educatives per a convertir l’hort escolar en un laboratori a l’aire lliure, «un lloc on aprendre de manera activa en contacte amb la naturalesa». A més, en els tallers s’han inclòs les llavors tradicionals amb la finalitat de mostrar la importància de la biodiversitat cultivada en el territori valencià. D’esta manera, han apropat a l’alumnat llavors de varietats com la bleda d’Eslida, l’encisam morat de Morella o la tomaca de Mutxamel, detallen.
I és que, a Cerai defensen la necessitat de fer projectes amb les escoles per a crear consciència des de ben menuts. «Dirigim este projecte als centres educatius perquè creiem fermament que ells són l’eina de canvi més contundent i eficaç disponible per a forjar un futur més sostenible, just i inclusiu», explica Mayte Fornes, tècnica de Cerai.
Per a Enrique Martínez, president de Llavors d’ací, «és preciós veure com l’alumnat coneix la seua història i valora la importància de tindre el futur a les seues mans». «És necessari valorar el treball i la saviesa dels nostres avantpassats. A més, les varietats tradicionals representen una garantia de futur davant el repte del canvi climàtic, perquè estan adaptades al sòl i a les condicions i característiques del nostre territori», afegix.
En la mateixa línia, Fornes afegix que l’alumnat ha aprés que «totes estes hortalisses porten el nom de les poblacions on es cultiven, són la nostra cultura. Sabors i sabers que han format la nostra cuina i el nostre paisatge. Són les varietats tradicionals».
Des del CEIP Clara Campoamor destaquen precisament este punt del projecte, que el diferencia d’altres maneres de treballar un hort escolar. Inés Estellés, directora i responsable de l‘hort de l’escola, creu que «disposar de llavors de productes de la nostra horta remunta als alumnes i els fa pensar en el temps antics, dels iaios. Aprenen que hi ha coses que són tresors i s’han de mantindre». Gràcies a la recuperació de llavors genuïnament valencianes, afirma que al centre han vist créixer albergínia blanca, carabassa cacauet, nyora...
La mestra explica que encarregar-se d’un hort escolar genera als xiquets i les xiquetes «molta il·lusió» i és una tasca que fan amb molta dedicació, doncs «estan tots els dies mirant i cuidant les plantes». «Tenen il·lusió de vore que les llavors de la nostra terra es poden mantindre i continuar eixint en l‘actualitat», explica. De fet, cada dia hi ha un grup d’escolars encarregat de passar pel camp i comprovar que tot està en perfecte estat i, si cal, s’encarreguen de regar i la resta de tasques necessàries.
Responsabilitat
Però no és només treballar la terra o ‘passejar’ per l’hort del pati —on en este centre també tenen una aula exterior, amb taules junt amb el camp—, sinó que l’alumnat de 5é de Primària també dibuixa i fa treballs i murals sobre tot allò que aprenen de les plantes. «Han gaudit i els i agrada molt, perquè és una activitat diferent, no es tracta del típic planter. Motiva molt», detalla la mestra.
La directora del Clara Campoamor explica que l’alumnat de 5é participa en el projecte de Cerai i Llavors d’ací, però totes les classes en fan ús de l’hort, ja que cada aula té una parcel·la... «No és igual saber-ho amb el llibre i el paper o una diapositiva que fer-ho i tindre-ho per ells mateixos: posen la llavor, la controlen... és una activitat de responsabilitat cap a un ésser viu i ho viuen d’altra manera. Els més majors de l’escola coneixen les llavors i saben com creix una planta, però ara ho practiquen i els resulta molt enriquidor, perquè els motiva molt», assegura la docent.
Per tots estos beneficis, Estellés considera que la iniciativa «Una llavor a l’escola ha de continuar i créixer». «Ha començat ara i l’hem d’espentar perquè totes les escoles tinguen el seu hort, perquè les escoles no poden ser només papers i burocràcia, són una altra cosa i, en general, a l’alumnat li falta molt de contacte amb la natura, malgrat que els encanta», lamenta.
Posar en valor
Anar a l’hort, fer activitats, aprendre temari del currículum... al CEIP Rei En Jaume de Xirivella ja portaven un temps treballant l’hort escolar però «Una llavor a l’escola» ha suposat un «impuls important», segons afirma Empar Doménech, mestra de Música i hort. «Va ser el que ens faltava per acabar de posar en valor tot allò que fa referència a l’alimentació saludable, la cura del mediambient i a conéixer allò que tenim més a prop però poc valorat, com l’horta de València, que és la d’Europa», destaca Doménech.
«Amb Cerai hem expandit el projecte i hem passat d’una classe que anava una hora a la setmana a anar a l’hort tota l’escola, des d’Infantil fins a sisé», afegix. La mestra valora «la implicació de l’alumnat, que ha espentat al professorat perquè el projecte anara creixent», assegura.
Ara, després de l’experiència, assegura que l’hort escolar amb ‘denominació d’origen’ valenciana «es queda per a sempre a l’escola» ja que permet «ensenyar temari d’una manera més activa, participativa, dinàmica i lúdica, des de Música fins a llengües». «Ja tenim les hores i l’espai, ara només queda continuar creixent», assegura, al mateix temps que destaca que la tasca feta a l’escola ha arribat a famílies i entitats del poble.
Per la seua part, des del CEIP Benimàmet expliquen que, a través dels tallers de llavors, l’alumnat de 2n i 3r de Primària «ha aprés la riquesa de varietats tradicionals de llavors que formen part de la nostra cultura i les nostres arrels». «Després d’observar i sembrar planters amb estes varietats, l’alumnat va realitzar un dibuix acompanyat d’una rima en la qual es reflectia la importància que té conservar estes varietats», exposa Rosa Ortega Carballo, la cap d’estudis del CEIP Benimàmet. Uns treballs que es poden vore al Botànic de València.
A l’escola creuen que d’esta exposició també es poden beneficiar altres xiquets i xiquetes, que podran descobrir «la gran diversitat agrària que té el nostre territori mitjançant l’hort escolar, part fonamental del projecte educatiu del nostre centre», diuen.
L’exposició —que està al Jardí Botànic i que recull una mostra d’estots els aprenentatges—, conté 21 panells, compostos per fotografies i dibuixos realitzats per l’alumnat, on el públic visitant podrà conéixer el treball de sensibilització que està duent a terme Cerai a través dels horts escolars.
A més, els tallers també han aprofitat per a fomentar l’hort escolar, present a molts centres com un espai on generar una consciència crítica en els més menuts, parlant del model alimentari i els seus impactes sobre el medi ambient i sobre la salut de les persones i del planeta, a més de l’adaptació dels currículums escolars.
