Les conegudes com Olimpíades de la Formació Professional han engegat motors i la Comunitat Valenciana ja compta amb l’equip d’estudiants que representaran l’autonomia en la pròxima competició estatal, que es celebrarà en març a Madrid. Allí, l’objectiu és aconseguir una plaça en l’equip espanyol que competirà en la cita de les World Skills —i, si hi ha, en el certamen europea—, entre participants d’altres països, i on els últims cursos nombrosos representants valencians han deixat el llistó ben alt.
Així, com si es tractara d’una carrera de fons i quasi a contrarellotge —com afirmen des d’alguns centres—, la competició que va quedar aturada per la covid-19 s’ha représ esta tardor, superant totes les dificultats. En total, en les Skills autonòmiques han participat 159 alumnes de 26 famílies professionals —de quasi tots els cicles que es poden cursar als centres valencians—, segons apunta la Conselleria d’Educació. L’objectiu de la cita és, entre altres coses, mostrar el talent i tot el potencial que els variats estudis d’FP oferixen a l’alumnat.
Això sí, lluny d’actes massius per evitar aglomeracions, la competició valenciana que acaba de finalitzar s’ha celebrat de forma desagregada i descentralitzada, entre octubre i novembre,i en un total de 18 seus, totes centres educatius menys una.
La primera a donar el tret d’eixida va ser la prova de Floristeria, el passat 6 d’octubre, i el calendari es va tancar amb Administració de Sistemes en Xarxa, el darrer 11 de novembre, sent la disciplina de Mecatrònica la més nombrosa quant a participació.
En tots els casos, les i els participants han estat avaluats per un jurat professional compost per professorat representant dels centres educatius participants, coordinats per la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial de la Conselleria d’Educació. Centres públics i concertats de diferents comarques valencians compten amb estudiants entre els classificats, si bé el CIPFP Ciutat de l’Aprenent de València, l’IES Pou Clar d’Ontinyent i L’Estació, del mateix municipi de la Vall d’Albaida, tenen diversos representants.
Com explica Juan Ferrandis, expert de Soldadura i professor del CIPFP Ciutat de l’aprenent de València, esta ha sigut una edició «molt atípica» per la covid-19, ja que la competició s’ha ajornat diversos mesos, pel que hi ha hagut menys marge que l’habitual per a la preparació de les proves autonòmiques, una reflexió en què tant alumnat, com professorat i experts de les proves coincidixen.
Per a Ana Moya, l’or de Tecnologia de la moda i alumna del CIPFP Ciutat de l’Aprenent, «la preparació ha sigut bastant lleugera»; mentre que David Trull, l’expert de cuina del mateix centre explica que, degut a la pandèmia, esta «ha sigut una edició molt llarga amb aturades i començaments», fins que oficialment es va reprendre a l’octubre, un calendari que ha depés també en tot moment de la cita estatal.
Altra diferència amb la prepandèmia, és que els temps de les proves ha sigut, en general, menor, com és el cas de Tecnologia i moda, on Moya va haver de fer només una peça en una jornada, i no tingué diferents proves, com és habitual, explica Raquel Jiménez, professora en el CIPFP. Jiménez i Trull també coincidixen en què la falta de públic ha sigut altra de les diferències amb edicions anteriors, el que ha restat pressió a l’alumnat.
Un altre factor que ha fet d’esta una edició diferent és que molts dels participants ja han acabat d’estudiar, com per exemple Mario Greci — or en Disseny i animació de jocs 3D i titulat en Animació 2D,3D i entorns interactius a l’IES Veles e Vents de Gandia; o Nicolae Mihai —or en Reparació de carrosseria i exalumne de l’IES Benicalap a València—. Per tant, per part del professorat com José Manuel Salvador, també d’este últim institut, «el que s’ha intentat és no perdre el contacte amb els que ja treballen».
Més que una competició
Tot i que la covid-19 ha generat un gran impacte, les proves ja s’han realitzat i l’estudiantat valencià que havia destacat a classe ha pogut demostrar tot allò aprés als cicles. La majoria de categories han donat primers, segons i tercers premis i són els guanyadors de les medalles d’or els qui formaran part de l’equip valencià que anirà a Madrid.
En el cas de Soldadura «hi havia diferents tipus de proves, una amb acer inoxidable, altra amb carboni bàsic i una tercera amb alumini, a més d’una prova de pressió», exposa l’expert Ferrandis; mentre que a Disseny d’animació de jocs 3D, Manuel Martínez, professor i expert de l’IES Veles e Vents de Gandia, explica que els participants havien de desenvolupar en tres vesprades una animació 3D.
Quant al campionat de Cuina, l’alumnat havia de presentar tres plats en cinc hores: «Un pollastre ‘picantón’ amb acompanyaments, una deconstrucció d’all i pebre i dos aperitius, un sense gluten i un vegà», afirma l’expert Trull.
L’or d’esta competició, Miguel Sevilla, estudiant del CIFPF Ciutat de l’Aprenent, reconeix que les setmanes de preparació «van ser dures», però ja es troben a l’espera de les bases del nacional, «per poder començar a preparar-se», ja que saben que seran proves més dures.
De fet, Alejandro Loiti, or en Soldadura i alumne del mateix CIPFP, ja es prepara, en el que és una nova carrera de fons. «Ja he començat a vindre tots el matins per a perfeccionar la tècnica i fer proves amb més dificultat», assegura. Poc a poc, les xarrades, trobades i pràctiques amb experts i professors seran encara més freqüents fins a març. «Començarem a preparar-nos amb el que ha anat pitjor, volem millorar el temps i farem proves que podrien ser d’Skills cada dues setmanes», declara per la seua part l’expert de Disseny i d’animacions de jocs 3D.
No obstant això, «guanyar no és l’objectiu principal» a estes olimpíades, destaca l’expert de Soldadura. Tant el professorat com l’alumnat consultat per este diari coincidixen en què la competició aporta molt més: des d’una formació més completa,, experiència, motivació o seguretat... a més de recompensar l’esforç de l’esdtudiantat i donar-li més visibilitat. «Des de menut sempre m’han agradat els dibuixos i després la informàtica, aleshores quan em va tocar triar estudis vaig apostar per una FP, perquè combinava ambdues i ara estic ací», reflexiona Mario Greci.
