Les xiquetes dominen el futbol

El futbol femení ha vist el seu auge en aquests darrers anys, on moltes xiquetes s’han vist encoratjades a jugar i eixir al camp. El Club Esportiu Serranos de València es posiciona com un referent per a altres clubs que volen crear un espai per a les xiquetes que vulguen atrevir-se també a jugar a aquest esport.

“Des de la directiva van dir: per què no fem un equip femení?”, confessa Lluís Perepérez, director general del Serranos. Fa quatre anys van crear el primer equip femení del club, compost per les xiquetes que ja jugaven amb ells i algunes amigues o conegudes d’elles. Al mes de juliol de 2019 presentaren l’equip benjamí-aleví amb set jugadores que es van transformar en 14 en començar la temporada a setembre.

Actualment, disposen de quatre equips femenins: un benjamí-aleví, un cadet únic, un cadet juvenil i l’infantil. Enguany, amb la victòria de la Selecció femenina de futbol, les inscripcions al club han augmentat i, en l’actualitat, tenen tots els grups plens, sense cap fitxa lliure disponible. “Aquesta era l’espenta que necessitava el futbol femení”, reflexiona Perepérez.

Una de les categories, la de cadet únic, fa sis anys sols tenia una de les integrants de l’equip, i “és molt bonic que en tan sols cinc anys tinga’m quatre equips en el club”, explica Borja Eugenio, entrenador del cadet i l’infantil femení junt amb Adrián Casillas, qui també forma als dos equips.

Els entrenadors tenen una cosa clara: “ací formem persones”. La seua tasca principal és ensenyar a les xiquetes a tenir més companyonia, on el resultat “no és una cosa secundària, és terciària”. A més, consideren els estudis una part molt important per a elles, la formació i el fet d’aprendre als col·legis i instituts queda com a prioritat, mentre que ho compaginen amb el futbol.

De la mateixa manera, veuen que aquest esport també té un futur; el futbol pot ser una eixida professional i es poden dedicar a jugar. “Les veig més motivades. Es veuen amb majors oportunitats”, manifesta Adrián Casillas. Així mateix, la victòria de l’equip femení al Mundial d’este estiu ha tingut un impacte positiu en les xiquetes, que ara tenen referents més propers a elles, com ara Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Mapi León, i les valencianes Ivana Andrés i Enith Salón, entre altres.

L'equip cadet únic: les seues històries

A l’equip de cadet únic (de 13 i 14 anys) està Rosa, una de les adolescents que més temps du al club; fa quatre anys que es va incorporar al Serranos i ha dut sempre l’esperit futbolístic per dins. “Al meu germà no li agradava i jo feia que li agradara”, narra. Després de jugar en un equip amb tot xics, es va apuntar a Serranos. A ella s’uneixen Claudia i Sofia, també ‘veteranes’ del club. 

Claudia és portera i ho sabia des de xicoteta quan jugava amb el seu germà i es posava a parar balons en la porteria. “Com ell jugava a Serranos, em vaig apuntar jo també”, comenta. Sofia no ho tenia tan clar, sabia que li agradava, però sols jugava al col·legi. Després de passar un temps en un equip de futbol sala, passant també per un equip masculí on no la deixaven jugar partits, va parar. “Vaig estar un temps on feia gimnàstica acrobàtica, m’anava bé, però el que jo volia era jugar al futbol”, confessa.

Algunes de les jugadores van passar per altres esports abans, com Leire, qui va jugar a bàsquet per una temporada i ho compaginava amb les seues classes al conservatori. “Feia anys que pensava a apuntar-me i mai em quadraven els horaris”, reconeix. Per això, aquest any s’ha apuntat al club, on ja du dos mesos de la nova temporada.

N’hi ha altres que sí que estaven segures, com Carla. Recorda jugar al futbol des de xicoteta amb el seu pare i el seu germà. “Una amiga em va parlar sobre el club i em vaig apuntar, i després li ho vaig comentar a una altra amiga que també es va animar”, comenta.

Les històries de les xiquetes del cadet únic fan de l’equip de Serranos un exemple que apostar pel futbol femení “val la pena”, com explica l’entrenador Eugenio. “No cal tenir por; ací al principi hi havia molt poca gent”, confessa. Tot i això, reconeixen la quantitat de tabús que encara han d’enfrontar les xiquetes en aquest esport. “Que no es deixen endur pel que diguen, un exemple de què poden jugar molt bé és que l’equip femení de la Selecció té els mateixos mundials que el masculí, i amb menys temps”, reivindica l’entrenador Casillas.

A més, els entrenadors parlen dels valors que adquireixen les xiquetes mentre juguen. “Són la definició de companyonia, es duen molt bé com a grup, no és tan individual”, expliquen. El bon ambient tant dins com fora del camp ho fa un equip i esport únic. Són família, unió i pinya entre totes.