Hi ha, encara, qui s´estranya del destí de les nostres caixes d´estalvi, de la pèrdua d´una possible infraestructura financera que ajudara a vertebrar el país. Ha sigut la crisi, però no només la crisi. Tots els presidents de la Generalitat que hem tingut fins ara han patit de la mateixa obsessió: la de fer-nos creure que tenien influència a Madrid, que és on es mana. Això, però, sempre ha sigut una bola: ens han volgut vendre una burra coixa. La influència dels nostres presidents a Madrid sempre ha sigut inexistent. Si de cas, han tingut un cert pes conjuntural i momentani en el seu partit. Amb aquest fals influx s´ha volgut amagar les poques ganes de construir un projecte de país.
Mentrestant, hem perdut tots els trens de la modernització tecnològica i de les infrastructures. I, ara, el del control dels diners. També és veritat que ningú no ho exigia amb contundència. Només les minories de la cultura, que no han tingut, ni tenen, cap influència ni en el teixit social, ni en el món dels duros. Els qui controlaven el poder de veritat sempre ho han tingut molt clar: guanyar diners ràpids sense pensar en cap projecte. O, millor dit encara: no necessitaven cap projecte per a omplir-se la butxaca, que és l´única pàtria que tothom entén. Per això, els valencians no hem pintat fava. Hem construït tota la platja, hem plantat moltes falles i hem elevat monuments per a l´art i per al circ amb edificis emblemàtics amb totes les línies corbes del món, sense que darrere hi haguera res, sense fonaments en la realitat social i econòmica on s´erigien. Era una altra burra coixa. Com la que s´entreveu a través de la pèssima nota obtinguda pel nostre sistema educatiu en l´avaluació que se n´ha fet.
És cert que el nostre sistema educatiu ha patit molta demagògia i molts retalls en els recursos necessaris. Però és que, a més, ha hagut de competir amb uns valors que deien d´una manera molt clara: per què estudiar si ací ens fem tots rics sense esforç? Anem a més!, crec recordar que deia l´eslògan. Tot un discurs que ha convençut els qui guanyen diners de veritat, però també: els paletes, els electricistes, els fusters, els qui treballen les sabates a casa... Una pràctica que ha fet explotar les nostres caixes, però que també ha contribuït al suspens del nostre sistema educatiu.
columnadepaper@blogspot.com
