Enguany, encara no ha arribat la celebració nadalenca, i ja sembla que hagen passat les festes i estigam en gener. Dic açò perquè, tot i que sonen les tendres cançonetes nadalenques amb pastorets i pastoretes feu-me llenya que tinc fred, i que els carrers estiguen plens de llums de coloraines, la publicitat comercial, els aparadors de les botigues i dels grans magatzems no fan més que anunciar rebaixes per a provocar el consum i poder fer caixa com siga.
Rebaixes abans de Nadal? I em pregunte: si ja anem de rebaixes ara, com seran les de gener? Perquè no deixa de ser estrany, o rar, com anem ja de ressaca sense haver begut encara el cava de la nit de Cap d'any. Què està passant? Diu un villancet valencià que la nit de Nadal és una nit d'alegria, i espere que siga així per a molts, perquè maneres d'estar alegres, o de sentir-se contents, n'hi ha moltes, sense necessitat de muntar borratxeres. Però aquells que durant anys i panys han confós l'alegria amb la disbauxa, i n'han fet ostentació descarada, sembla que, pel que es veu vindre, els ha arribat el temps de fer règim en Nadal, és a dir, de ser austers, com es diu ara.
Qui ho anava a dir, a tants i tants que, ací i allà, han estirat prou més el braç que la màniga, que l'austeritat anava a ser la consigna de Nadal.
I ben pensat no és mal moment de reflexionar que sí, que és cert que tots ens sentim i sabem cada dia més pobres, però que al cap i a la fi més ho eren aquella pobra parella de desgraciats que anaren a parir una criatura en un estable, per no tindre cap lloc millor on poder passar la nit. Al cap i a la fi, el que celebrem per Nadal és això.
D'on ve la tristor que es respira arreu? I em responc si no serà perquè s'està mostrant descarnadament que no era ni serà ni "es oro todo lo que reluce", com diuen en castellà. Per això anem de rebaixes abans de Nadal.
