A unes quantes setmanes un amic em va passar un text narratiu curt, per a un llibret de falles, perquè li´l corregira, en què hi havia la locució adverbial «a posta», però escrita en una sola paraula, «aposta». La frase escrita era «La xiqueta va trencar el mòbil, però no ho va fer *aposta». Hauria d´haver escrit «La xiqueta va trencar el mòbil, però no ho va fer a posta», separant «a» de «posta». Una «aposta», com sabem, és l´´acció d´apostar´, que al seu torn significa ´jugar-se una quantitat de diners o alguna cosa en un joc, competició o disputa´, «Vaig apostar 10 euros que el València guanyaria al Madrid i, hahaha, he guanyat l´aposta, ja anem embalats». Una aposta de diners també és una ´travessa´ en la pilota valenciana. «Apostar», en la seua accepció de jugar-se diners o coses de valor en una porfia, té els equivalents «travessar», especialment en el joc de pilota, i «envidar», en el de cartes. Per la seua banda, la locució «a posta», escrita separadament, significa ´deliberadament, expressament, volent´, com en l´exemple indicat com a correcte, o com «Ha entropessat i ha caigut a posta, per fer llàstima» L´antònim és «Ho ha fet sense voler». Encara que en els dos significats descrits la pronúncia es fa exactament igual, i el context ho aclarix, en l´escriptura hem de fer la distinció de junt o separat, per a precisar els dos sentits. Segurament es produïx una interferència del castellà, ja que en la llengua veïna l´acció de fer una cosa de manera deliberada és «aposta» escrit en una sola paraula usualment, encara que també el diccionari de la RAE admet que es puga escriure amb dos, com en valencià. Eixa expressió, en la nostra llengua, en té una altra, d´equivalent o sinònima, que no apareix en la majoria de diccionaris de referència, però sí en el de la RACV, «a cosa feta», que vol dir exactament el mateix. «Ho ha trencat a cosa feta/a posta/volent». És una locució molt corrent en moltes zones valencianoparlants, entre estes, la comarca de la Ribera, on és una expressió viva entre persones de mitjana edat en amunt. «Apostar» té una altra accepció diferent a ´jugar-se diners´, encara que u quan s´aposta també se la juga, si l´acció té alguna connotació bèl·lica o de risc, ja que significa ´situar una persona o un grup de persones en un lloc per a un fi determinat´, ´posar-se a l´aguait´, ´vigilar d´amagat per a descobrir una cosa que s´espera´. Els exemples que els diccionaris inclouen en l´entrada «apostar» no són massa edificants, sempre són de soldats a l´aguait de l´enemic, de bandolers que esperen la presa. Sempre s´espera alguna maldat, dels enemics o dels mateixos que s´aposten. Millor no haver d´apostar-se mai a espiar ni aguaitar res. Un conegut meu es va apostar darrere d´un tancat, perquè tenia certes sospites. I les sospites es van confirmar. Si no s´haguera apostat, i haguera actuat d´una altra manera, s´hauria evitat el disgust.