Fa ja uns quants dies hi va haver una baralla-discussió en les Corts Valencianes a propòsit del concepte «hembrismo», paraula castellana. Ignore si algun/a component del parlament valencià va usar la corresponent valenciana, que no és «feminisme», sinó «femellisme», que és la idea que defén la superioritat del gènere femení sobre el masculí, el supremacisme de la dona sobre l'home, és a dir, l'equivalent contrari al nociu i menyspreable «masclisme», que representa el concepte de la 'supremacia de l'home sobre la dona i el conjunt d'actituds i pràctiques sexistes discriminatòries per al gènere femení'. El femellisme no és equiparable al feminisme, ja que este és un corrent i una idea que defén la justa igualtat de drets i l'emancipació de la dona respecte a l'home, mentres que el femellisme és un concepte, com diem, basat en la desigualtat de gènere. Com el masclisme però al revés. Ni la paraula valencianocatalana «femellisme» ni la castellana «hembrismo» figuren en els diccionaris, però, per desagradables que siguen, representen conceptes realment existents i les paraules i formes que s'usen per a denominar-los, tant en valencià com en castellà, són ben precises i lingüísticament comunicatives, i deuen tindre cabuda en les pàgines dels reculls lèxics normatius. En tot cas, si tots contenen la paraula «masclisme», també haurien de contindre l'antònim «femellisme». En el Google n'apareixen milers d'exemples i la recull el Centre de Terminologia catalana,Termcat.
