La setmana passada véiem que la paraula «cap» dona per a molt. Juntament amb «fer» i «donar» és de les més polisèmiques que tenim en la nostra llengua. Per cert, que «cap» i «fer» donem lloc a la molt genuïna locució valenciana «fer cap», que té el sentit d''anar a parar, arribar, presentar-se en un lloc una persona, un vehicle, quedar amb algú en un lloc', «Farem cap per a almorzar en el bar de Tobies», «El barco ja ha fet cap en el moll».
La primera accepció de «cap», com a substantiu, és, com tots sabem, 'part superior del cos humà i anterior o superior de molts animals, on es troben els principals centres nerviosos i òrgans dels sentits', té els sinònims «testa», «crani», «crisma» i altres. I a partir d'eixe «cap» tenim els altres significats d'eixe vocable, com a substantiu, com els referits a 'intel·ligència', «És una dona amb molt de cap, intel·ligent i previsora»; a 'ofici o acció de dirigir', «El cap d'este servici és Climent»; a 'població principal d'una zona o territori', «Sueca és cap de comarca de la Ribera Baixa»; a 'llengua de terra que penetra en el mar', «El cap de Creus es troba a l'Alt Empordà». «Cap» també té el significat d''extremitat, part per on comença o acaba una cosa', «Ajunta els dos caps de la corda», «El marge va de cap a cap del bancal»; 'persona o animal considerat com a individu que forma part d'una col·lectivitat', «Toquem a cent euros per cap». També tenim «El cap d'una agulla», «El cap d'una torre, d'una muntanya», etc. Com déiem dilluns passat, «cap» també és adjectiu en frases negatives que significa 'ni un/a', ningun/a', «No em queda cap jaqueta per a deixar-te». Però també és sinònim, en frases interrogatives, dubitatives o condicionals, del també adjectiu «algun/a», «Si vols cap cosa de mi, ja m'ho diràs», «Ha aportat cap prova de la seua innocència?». Però «cap», a més de substantiu i d'adjectiu, també pot fer de preposició amb el sentit d''en direcció a', «Júlia i Alexandra ja van cap a casa», «Hui no he parat, tot el dia, cap amunt i cap avall», «Ves cap allí», «És molt versàtil, igual s'acosta cap a la dreta que cap a l'esquerra, fa com Groucho, que tenia principis (sòlids), però quan calia en tenia altres (també sòlids), «Anava cap al poble».
Cal parar esment que la preposició «cap a» es reduïx a «cap» davant dels adverbis demostratius «ací», «aquí», «ahí», «allí», «allà»; davant dels adverbis de direccionalitat «amunt», «avall», «avant», «arrere», «enllà», «endins»; i davant dels demostratius reforçats «aquest», «aqueix» i «aquell». També té el significat de 'no lluny de', 'a la redor de', 'a la banda de', com en «El castell que dieu deu trobar-se cap a la Vall d'Alcalà», «El xalet crec que el té cap a la banda de l'ombria, ell sempre a l'ombra, ben arrecerat de tot». «Cap a» també té el sentit d''aproximadament, al voltant, vora', «Ferran ja és maduret, ja va cap als seixanta».
