Si hi ha hagut una família que ha estat indissolublement lligada a la història d'una ciutat eixa ha sigut la dels Medici pel que fa a Florència. I si esta localitat de l'Arno és una de les que compta amb un major patrimoni artístic de tot planeta, ha sigut, sens dubte, gràcies a eixa poderosa i influent dinastia que la va governar, de forma intermitent, en el Renaixement.
Per tant, passejar per la capital de la Toscana és fer-ho alhora per la història d'eixe llinatge, ja que pocs racons hi ha en tota l'urbs que no porten gravada la seua empremta. I què millor que deixar a la pròpia Florència narrar la seua història i de pas explicar les aventures i desventures de la seua més famosa estirp? Doncs eixa és la idea dels creadors de «Medici», perquè en esta obra els vells murs de la ciutat realitzen eixa expressió figurativa que afirma que sabríem tot el que ignorem del passat «si les parets parlaren». Per estes pàgines desfilen els personatges més conspicus del Renaixement baix totes les seues formes: banquers que van ser mecenes, humanistes convertits en tirans, pirates elevats a la cadira de Sant Pere, papes que es van comportar com filibusters, genis de les arts, monjos embogits, diplomàtics que van reflexionar magistralment sobre l'art de la guerra, prínceps de l'església simoníacs, ambiciosos condotiers, hàbils enverinadors, temibles assassins a sou, mercenaris despietats i un llarg etcètera. I és que relatar la història dels Medici de generació en generació suposa haver d'explicar també la dels Borja, Maquiavel, Savonarola, Botticelli i molts altres personatges fonamentals d'una època que, malgrat el que es creu, va ser un dels períodes més violents de la història.
Per açò Medici és un còmic replet d'ambicions enfrontades, batalles, aliances militars i conspiracions polítiques que no avorrix en cap moment. Este integral reunix els tres primers números: «Cosme, el vell: del fang al marbre»; «Lorenzo el magnífic: de pare a fill» i finalment «Julio: de l'or a la creu», tots amb guió del polígraf francés Olivier Peru que, per la complexitat i bellesa dels seus diàlegs, en un llenguatge arcaitzant, demostra que a més de guionista és novel·lista.
Açò sí, ha comptat amb diversos dibuixants com Giovanni Lorusso, Eduard Torrents i Lucio Leoni. I és evident que els dos últims han tractat de compondre unes vinyetes que no resultaren molt diferents a les del primer àlbum, donant lloc a una història que destaca pel seu colorit i el seu més que fidedigna reconstrucció de l'època en tots els seus detalls, des dels monuments a les vestidures, passant pels rostres dels personatges, perquè Medici és una obra que, excepte xicotets detalls, no es pren les llicències d'altres sèries com «Els Borja». Tota una lliçó d'autenticitat
