La regulacio de l'edició genètica, la revisió del maneig de la bioseguretat en laboratoris i la recerca de nous mecanismes per mitigar els efectes del canvi climàtic, són alguns dels avancos científics que protagonitzaran 2019, segons la prestigiosa revista «Nature».
Durant l'any que ve, els genetistes continuaran bregant amb les repercussions de l'afirmació feta per l'investigador xinés, He Jiankui, d'haver ajudat a produir els primers nadons modificats genèticament del món. Els investigadors esperen confirmar si Jiankui va modificar els gens de dos embrions que van donar lloc a dos bessones. Després de les protestes de la comunitat cientifica internacional, els científics intentaran descobrir qualsevol efecte secundari potencial del procés i crearan un marc per garantir que qualsevol esforç futur per editar ADN huma hereditari -ovuls, esperma o embrions- es realitze de manera responsable i regulada.
A mitjans d'any, l'Organització Mundial de la Salut espera acabar una revisió important del seu «Manual de Bioseguretat en el Laboratori», el primer des de ????. Les pautes àmpliament utilitzades descriuen les millors pràctiques per al maneig segur de patògens com l'Ebola.
Les revisions augmentaran l'enfocament en la creació d'avaluacions de risc específiques del lloc i de l'experiment, i en la millora de l'administració, les pràctiques i la capacitació del personal de laboratori.
Un altre tema que preocupa és el canvi climàtic. A mesura que augmenten les emissions de carboni, el 2019 podria veure els primers experiments explícitament dirigits a comprendre com refredar artificialment el planeta utilitzant una pràctica anomenada geoenginyeria solar. Científics de la Universitat de Harvard estan darrere de l'experiment de pertorbació controlada
estratosfèrica (SCoPEx), amb el qual esperen ruixar 100 grams de partícules en l'estratosfera per observar com es dispersen. Este partícules podrien eventualment refredar el planeta en reflectir alguns dels raigs del Sol de retorn a l'espai.
A mes de l'edició genètica, la bioseguretat i el canvi climatic, «Nature» tambe inclou en la seua llista els projectes polars a l'Antàrtida. Al gener, investigadors dels Estats Units i Regne Unit iniciaran la seua missió conjunta més gran en el continent en més de 70 anys. L'objectiu del projecte de cinc anys es comprendre si la remota i aparentment inestable glacera Thwaites es comencara a col·lapsar en les pròximes dècades. La missió inclou l'estudi de les condicions de l'oceà utilitzant vehicles autònoms submarins i sensors col·locats en les foques.
Els científics europeus també planegen comencar a perforar la capa de gel a Little Dome Cde l'Antartida, en una recerca per recuperar un nucli de gel d'?,? milions d'anys. Si tenen èxit, el nucli produirà el registre pristina més antic de clima i de condicions atmosfèriques.
