Parlem amb la Xicalla (I) Els inicis i la colla

Entrevistem xiquets i xiquetes de colles muixerangueres d’arreu del país perquè ens expliquen la seua experiència. Com van començar a fer muixerangues? Què és el que més els agrada de la colla? En aquest primer article ho descobrirem!

Els inicis

Paula té 11 anys i és de la Nova Muixeranga d’Algemesí, igual que Pau, que en té 8. Quan va nàixer, els seus pares ja eren de la Nova. «Faig muixerangues des que tenia un any. O abans!». M’ensenya una foto fent una Marieta quan encara no arribava a l’any, ja amb el vestit ratllat de la seua colla. Paula és muixeranguera «de tota la vida», com gairebé també ho és Pau, que va entrar a la colla quan tenia 1 any, perquè «a ma mare li agradava i ens vam apuntar tota la família». Un altre muixeranguer de tota la vida és Guillem, de 5 anys. Ell i la seua germana Carme, d’11, són de la Muixeranga d’Alacant. Carme fa muixerangues «des del començament de la colla, quan tenia 6 anys». Guillem, en canvi, «ja va nàixer dins la colla», diu Carme.

Al costat oposat es troben Nerea i Emma, de 8 i 7 anys. Van entrar a la Conlloga Muixeranga de Castelló ara fa un any. La Conlloga va convidar als assajos a diverses associacions, i a un d’aquests van assistir Nerea i Emma i els seus pares. Només els va fer falta aquell assaig per tindre clar que volien ser muixerangueres i no van haver de convèncer massa els pares per tornar, ja que, segons diuen, «ells també volien, però nosaltres més!». Només van poder assajar durant un mes, abans que la pandèmia aturara tota l’activitat muixeranguera. No obstant això, segueixen vinculades a la colla i amb «moltes ganes de tornar als assajos».

Claudia i Alejandra (12 i 9 anys) també són germanes i són de la Muixeranga d’Algemesí. «Quan érem xicotetes ens pujàvem a tots els llocs. Un dia, li van dir a mon pare que m’apuntara a la muixeranga i ens vam apuntar tots. De seguida vam fer molts amics!, diu Claudia.

Duna, de 6 anys, no és muixeranguera de tota la vida, però quasi. Va entrar a la Jove Muixeranga de València quan tenia 2 anys, junt a la seua família. Dels inicis, recorda que li agradava molt «fer la Marieta». Ana (10 anys) i Maria (8 anys), en canvi, van començar a fer muixerangues, també amb la Jove, quan eren un poc més grans. Ana diu que va començar més per sa mare que per ella, mentre que Maria diu que va anar perquè ella tenia ganes. «Vam vore a la Jove a un taller i vaig voler pujar, i després vam anar a un assaig».

La colla

Iris té 14 anys i viu a Amposta, però fa muixerangues amb la Muixeranga de Vinaròs. És castellera des de menuda i, fa uns anys, va decidir provar la muixeranga. Des de llavors, compagina castells i muixerangues, desplaçant-se a Vinaròs per assajar amb la seua colla. El que més valora és la germanor que hi ha. «Et pares a pensar i dius: jo, amb aquesta persona, no parlaria pel carrer, perquè som molt diferents. Però quan entres a l’assaig dona igual qui sigues, som tots iguals, i poder anar allí i sentir-te a gust és el millor».

Néstor té 13 anys, és de la Muixeranga de la Vall d’Albaida i li encanta la cultura popular. «Vaig començar a fer muixerangues amb la meua família als Locos de l’Olleria, farà 6 anys, fins que es va fer la Muixeranga de la Vall d’Albaida i ens vam apuntar. El que més m’agrada de la colla és el comboi que fem tots junts».

«Ens agrada pujar i jugar amb els amics», diu Alejandra. I és que, quan els pregunte què és el millor de la muixeranga, ningú oblida les estones amb els amics. Recorden els jocs amb tota la xicalla i també «la picadeta després de l’assaig», diu Guillem. Totes coincideixen en que han fet amics de tot arreu.

Muixeranguera «de tota la vida» o de fa poc, si una cosa li agrada a aquesta xicalla és gaudir dels bons moments amb la colla. Seguirem coneixent-la en propers articles!

el futur. 1 Nerea i Emma (dalt a l’esquerra), Guillem i Carme (dalt a la dreta) i Maria (baix) gaudint de les muixerangues i del comboi amb la colla.

2 Duna, concentrada, baixant d’un Remat d’Alta.