Una de les principals aportacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a la normalitat del valencià és la gran quantitat de paraules i d’expressions acceptades com a normatives, que no tenien eixa condició, o no la tenien del tot, per no figurar en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, considerat en algun temps bíblia de paraules d’esta llengua per l’ortodòxia idiomàtica.
La institució normativa valenciana en matèria lingüística ha donat caràcter normatiu, com no podia (o no devia) ser d’una altra manera, a centenars i centenars de veus, locucions o dites ben valencianes, d’ús secular o d’utilització actual i ben integrades en la parla valenciana, però tatxades de localismes, dialectalismes o barbarismes.
Com a exemple de paraules valencianes (o catalanes «perifèriques») de segles de presència i ús en els diferents registres en la nostra llengua, marginades durant molt de temps i ara acceptades normativament per l’AVL tenim «ahí», «alcançar», «almorzar», «arrastrar», «febra», «medir», «mentira», «tamany», «xillar» i més de mil veus més.
Altres novetats normatives aprovades per l’AVL han sigut reconéixer el caràcter transitiu dels verbs de les menjades (almorzar, dinar, berennar, sopar), la preposició «a» davant de complement directe nom de persona, el valor de probabilitat del futur i del condicional i altres. El seu taranna aperturiste també l’ha demostrat ’AVL en l’aprovació com a normatius de moltíssim neologismes, com ara «glotofòbia», «hormonar», «palmar», «teletreball», «tuitejar», etc.
I un verb que alguns pensem que hauria de tindre valor normatiu és «vandalitzar», com a ‘maltractar, destruir, fer malbé instal·lacions en espais públics’. Últimament s’han produït notícies d’‘actes vandàlics’, de ‘vandalismes’, d’‘accions realitzades vandàlicament’, «Grups de manifestants violents han vandalitzat mobiliari públic i altres instal·lacions i béns privats», «Vandalitzen panells de publicitat a Barcelona», «Vandalizada l’estàtua de Largo Caballero a Madrid», «Els més bàrbars no han parat en tota la nit de vandalitzar façanes i comerços en les principals vies publiques de la ciutat», però este verb no el tenim registrat en els diccionaris de referència d’esta llengua.
L’amic Sergi Núñez de Arenas, membre de Taula de Filologia Valenciana i col·laborador ocasional de Levante-EMV, fent-se ressò d’eixa absència, inicià, fa uns quants dies, quan es produïren eixos actes en moltes ciutats españoles, una conversa en el grup de WhatsApp de la Junta Directiva d’esta associació en què argumentava i defenia la inclusió en el Diccionari normatiu valencià del verb «vandalitzar».
L’amic Sergi és llicenciat en Ciències Econòmiques, no és filòleg ni és un professional de la llengua, però ja voldria jo que molts dels titulats en l’ensenyament o en la promoció del valencià tingueren l’actitud oberta i l’espenta per esta llengua com la que té ell. Ho dic perquè a vegades des de fora, o des d’un poquet fora, les coses es veuen millor que des de dins del tot. Jo també pense igual.
Si tenim, com a normatius, el substantiu vandalisme, l’adjectiu vandàlic i l’adverbi vandàlicament les acadèmies normatives d’esta llengua haurien de considerar com a vàlid, en tots els registres, el verb «vandalitzar», independentment que siga un anglicisme o una habilitació pròpia i natural d’este idioma.
En curt
Un verb que hauria de tindre valor normatiu és «vandalitzar», com a ‘fer malbé instal·lacions en espais públics’. Últimament s’han produït notícies d’‘actes vandàlics’, de ‘vandalismes’, d’‘accions realitzades vandàlicament’, «Grups de manifestants violents han vandalitzat mobiliari públic i altres instal·lacions i béns privats». Si tenim, com a normatius, el substantiu vandalisme, l’adjectiu vandàlic i l’adverbi vandàlicament, les acadèmies haurien de considerar com a vàlid, en tots els registres, el verb «vandalitzar», independentment que siga un anglicisme.
