Com i quan va començar al món casteller?

Els valencians residents a Dublín que van fundar una colla castellera | FOTOS L-EMV

Vaig començar amb 17 anys a la Colla Castellera Marrecs de Salt, Girona.

Els valencians residents a Dublín que van fundar una colla castellera

Com va sorgir la idea de crear una colla castellera a Irlanda?

Vivia a Irlanda per motius de feina i clar, al ser casteller, sempre ho comentàvem; algú em va proposar crear una colla, pensí que podria portar-ho endavant i ho vam provar. Aviat es va convertir en un petit punt de trobada per nouvinguts i curiosos que mai havien fet castells. Curiós que uns catalans fessin castells per primer cop i que fos a Dublín!

Quan es va crear?

La colla va començar amb petits assajos a l’octubre de 2014.

Diuen que els inicis són difícils, quines dificultats van trobar?

Bé, viure a fora de Catalunya dificulta la cosa. Els irlandesos no tenen molta idea de què són els castells. Et veuen i no saben si ets d’un circ o què, (riu)... però bé, poc a poc vas fent cosetes i la gent et veu amb curiositat.

Quin objectiu es van proposar?

La qüestió no era fer castells de 10, sinó, simplement, fer difusió d’aquesta activitat tan nostra.

Per què van fer una colla castellera i no muixeranguera?

Simplement perquè jo era casteller i no muixeranguer, el món de les muixerangues era desconegut per a mi. Però, la veritat, ens haguéssim apuntat a fer qualsevol cosa amb el propòsit de trobar-nos i fer quelcom cultural i divertit.

Els/les membres de la colla eren irlandesos, catalans, valencians,...?

Més aviat catalans i valencians. Algun que altre irlandès de tant en tant, amics o parelles d’altres membres. Tothom era benvingut.

On i quan eren els assajos?

Els assajos eren els caps de setmana. Vam provar a diferents parcs, com Merrion Square, Phoenix Park o inclús a O’Connell Street. Mai vam tenir un local com les grans colles catalanes.

I quan plovia? A Irlanda plou sovint...

Doncs l’assaig se suspenia; és un dels molts inconvenients de no tenir local propi.

A banda de fer castells i assajar, organitzaven cap altra activitat conjunta?

Vam organitzar dinars: calçotades, paelles,... amb cert èxit. De fet, aquest èxit va ser el que em va portar a presidir el Casal Català d’Irlanda,... però això és altra història.

Què és el que més li agrada dels castells?

El treball en equip. Que tothom hi sigui benvingut i que hi hagi una funció per tothom, dona igual la seva condició. No importa si ets guapo o lleig, alt o baix, gras o prim, ric o pobre. Tothom és vàlid per fer castells.

Podria destacar alguna actuació que recorde amb especial estima?

Bé, algun cop vam fer alguna petita mostra castellera a esdeveniments relacionats amb Catalunya com l’11 de setembre. Aplegàvem bastant gent, la suficient per a fer castells. Però en especial recordo com en una ocasió vam tenir la visita de la colla Castellera de Sabadell, va ser a juny de 2016. Els ‘saballuts’ van fer castells de 8. Va estar molt bé.

Com era l’uniforme dels castellers d’Irlanda?

La colla era massa petita per tenir camises. Segurament les haguéssim triat verdes, el color d’Irlanda.

En l’actualitat segueix vinculat alguna colla?

Com visc de nou a Girona, he tornat a la meua colla castellera, als Marrecs de Salt.

Els castellers d’Irlanda segueixen en actiu?

Actualment, la colla està en un estat d’hibernació. Personalment, ja no visc a Irlanda i no s’ha pogut trobar un relleu que porti la colla endavant.

Li agradaria afegir qualsevol cosa?

Visca els castells i la Muixeranga! I visca la cultura en general. A Catalunya, a València i per què no? A Irlanda també! Allà on hi hagi algú que estimi la nostra terra.

1 Els valencians residents a Dublín van ser clau per fundar aquesta colla castellera.

2 Els Castellers d’Irlanda està format majoritàriament per valencians i catalans. F