L’amic i docent de la Universidad de Málaga, Àlex Llinares, valencià i incansable recercador als arxius, sol trobar nombrosa documentació referida a bandolers i malfatans de les nostres terres -tema de la seua tesi doctoral. Un d’aquests casos, del 1788, és el referit a «Josef Martínez, alias Charretera, por defraudador de la renta del tabaco», el qual, amb altres contrabandistes, «andaban por la Sierra de Relleu». Sembla que en una cova era on guardava el material. Almenys, 17 arroves de tabac -segons alguns testimonis. Les autoritats varen determinar que se’l capturàs i ell es va lliurar voluntàriament. O no, pequè sabem que Charretera, de fet, actuava pressionat per Miquel i Maties Llinares i, encara, per altres que havien posat diners per comprar aquell tabac: el capellà d’Orxeta, Joan Baptista Rovira, li havia promés 100 doblons si no l’implicava en el cas. Charretera, però, no semblava un gran cap per a una operació com aquella. Els testimonis diuen que era «pusilánime, sin bienes y aplicado al trabajo». I també sembla que no sabia callar.
La informació que posseïm ens indica que a Martines el van condemnar a «dos años de servicio a las obras de Yviza», mentre que als Llinares se’ls va imposar una pena de «70 ducados de multa a cada uno». El tema del capellà, la justícia civil -el comte de Floridablanca- li’l va endosar a l’arquebisbe, «para que le imponga la reclusión que vaste a la corrección de sus excesos y que con su exemplo se contengan otros de su estado». No sabem què passaria. L’expedient d’aquell cas conté, també, altres documents i un resum de la informació dels testimonis. I d’aquests papers aconseguim saber altres coses: el tabac en qüestió es deia «Brazil»; Martines era casat, de 26 anys i treballador del camp; l’acusació que se li feia era per «defraudador de la renta» i el tabac li l’havia venut Baptista Ramires, d’Alacant, i provenia d’un vaixell genovés, on havia vingut l’alacantí. Queda clar que els Llinares foren els qui l’havien «persuadido» perquè assumís tota la culpa i li havien promés que només estaria vuit dies empresonat, i els qui li havien proporcionat els diners -l’esmentat capellà, Jeroni Major i els Llinares- s’havien quedat amb el material. A Martines «aunque le prometieron 10 pesos, solo le dieron 13 libras de tabaco, que le quitó después el hijo del estanquero». Poca cosa, tot plegat: una operació que sembla més impulsada per les necessitats que per la voluntat de delinquir.
