La quarta trobada de Muixerangues de la Gran Fira de Juliol no defrauda

L’actuació de la Gran Fira es divideix en dues parts: a la primera que marxa en cercavila pels espais més emblemàtics del centre del cap-i-casal, li segueix una segona, en parada i on en una ronda les dues colles normalment fan les muixerangues més complexes. Al llarg de tota la vesprada les dues colles anaven acompanyades pel tabal i la dolçaina. En el cas de la blava pel seu propi grup i en la de València per la colla Mosaic.

La cercavila es va iniciar a la plaça de la Mare de Déu amb el ball de la Jove. La coreografia, que es tanca amb un pinet aixecat va sorprendre i agradar les persones aplegades, moltes de les quals van acompanyar els seguici després de veure una Sènia executada pels algemesinencs i dues roscanes simultànies per part dels taronges.

Un dels moments més emotius es va viure a la plaça de la Reina quan totes dues colles alçaren de manera simultània fonts integrades per la seua respectiva xicalla. La Font és una figura molt participativa però tradicionalment poc alçada per les colles i que té un caràcter molt escenogràfic; també és una de les poques figures que incorpora el foc.

Altes figures que es van poder veure durant el recorregut van ser dos remats d’Alta de Cinc; Un Cinc en un Peu i quatre quatres en un peu també simultanis així com un Palmeral per part de la muixeranga amfitriona i dos remats d’Alta de Cinc, una Alta de Cinc i una Xopera pels de la Ribera.

L’entrada a la plaça on es fan les rondes finals, davant la façana de la Llotja de València, sol ser un dels moments més emocionants de la Trobada de la Gran Fira, tant per la bellesa de l’espai com per la gentada que s’hi aplega. Per a la seua entrada la Jove Muixeranga va estrenar un pilar de quatre caminat al qual acompanyaren quatre pilars de tres i multitud de pinets. Els blaus, per la seua banda, sorprengueren amb un Enterro, una figura molt escenogràfica, amb un tarannà religiós i que en molt poques ocasions s’ha representat fora d’Algemesí.

Figures amb dificultat

El temps de les rondes finals constitueix un moment clau en aquesta mena de trobades. Es tracta del temps destinat a les figures que entranyen més dificultats, és al final de l’actuació i els nervis i els cansament poden jugar males passades. Per aquests motius és molt important per a les àrees tècniques triar bé l’ordre de les figures.

En el cas de la Jove, aquesta va començar amb la Tomasina, una figura que està considerada com de les de major dificultat entre les de cinc alçades i que intentava per primera vegada en la seua història. Es dóna la circumstància que aquesta estructura, en la qual s’alcen gradualment els seus pisos a partir de la base, els taronges l’estrenaven davant la colla que la va inventar justament fa trenta anys. A més de la Tomasina la Jove va executar una Sènia i una Alta Clàssica, una de les figures de cinc alçades on la colla ubicada a Benimaclet se sent més còmoda i confiada. La Muixeranga d’Algemesí, per la seua banda va fer un intent de Micalet no reixit que substituiren per una Alta de Cinc; una Morera i la seua pròpia Tomasina. La trobada va acabar amb una ronda final de pilars aixecats.

El balanç final de la Trobada de la Gran Fira del 2023 és molt positiu. Totes dues colles demostraren una gran destresa en les propostes dutes a plaça; en el cas dels taronges pel treball invertit durant tot l’any i en la d’Algemesí per la solvència gairebé innata que comporta el seu traje blanc, roig i blau i una història de cinquanta anys.