Els miracles de Sant Vicent Ferrer es converteixen en «Contes i narracions»

Ferran García-Oliver ha reunit les històries exemplaritzants que el sant incloïa en els seus sermons

Representació de un «miracle» de Sant Vicent Ferrer als carrers de València. | M.A.M.

Representació de un «miracle» de Sant Vicent Ferrer als carrers de València. | M.A.M. / Maria Bas. València

Maria Bas. València

Edicions 3i4 de València i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publiquen Contes i narracions, de Sant Vicent Ferrer. Aquesta obra representa una nova aproximació a la figura del dominic i predicador valencià per tal de ressaltar-ne el seu vessant literari i situar-lo en un lloc preeminent al si de la literatura valenciana medieval. L’edició és a cura de Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, que s’ha encarregat de fer-ne la tria, l’adaptació i la introducció.

Fins ara, el caire doctrinal de les homilies havia dificultat la recepció del que, en realitat, és un artefacte literari formidable. Sant Vicent feia servir contes, narracions, faules i històries com a estratègia pedagògica i persuasiva.

Així, Ferran Garcia-Oliver els ha extret del conjunt del sermonari i ens n’ofereix alhora la versió original i una adaptació per facilitar-ne la lectura. Les narracions vicentines ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica, presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món.

Vicent Ferrer va nàixer a València el 1350. Ben jove va ingressar al convent dels dominics. Va prosseguir els estudis superiors als convents de Barcelona i Lleida, gràcies als quals va adquirir una sòlida formació teològica i en el coneixement de la Bíblia. Va participar en les deliberacions del Compromís de Casp, però sobretot es va lliurar a una tasca titànica de prèdica, i a la bretona Gwened el 1419 el va sorprendre la mort.

Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957), catedràtic d’història medieval, ha escrit nombrosos articles i llibres d’investigació. Entre d’altres, destaquen Ausias Marc, la biografia del poeta, o Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans. La seua obra literària gira entorn dels dietaris: El vaixell de Genseric (XVII Premi d’Assaig Carles Rahola), Valencians sense ADN. Relats dels orígens (Premi Octubre d’Assaig «Joan Fuster»), o La bèstia en què cavalquem (Premi Carmelina Sánchez-Cutillas). Ha publicat també les novel·les La veu d’Odiló i La melodia del desig (Premi de Narrativa Alfons el Magnànim).