Els miracles de Sant Vicent Ferrer es converteixen en «Contes i narracions»
Ferran García-Oliver ha reunit les històries exemplaritzants que el sant incloïa en els seus sermons
![Representació de un «miracle» de Sant Vicent Ferrer als carrers de València. | M.A.M.](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/f0e68277-25b6-4446-8729-5e770eece414_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
Representació de un «miracle» de Sant Vicent Ferrer als carrers de València. | M.A.M. / Maria Bas. València
Maria Bas. València
Edicions 3i4 de València i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publiquen Contes i narracions, de Sant Vicent Ferrer. Aquesta obra representa una nova aproximació a la figura del dominic i predicador valencià per tal de ressaltar-ne el seu vessant literari i situar-lo en un lloc preeminent al si de la literatura valenciana medieval. L’edició és a cura de Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, que s’ha encarregat de fer-ne la tria, l’adaptació i la introducció.
Fins ara, el caire doctrinal de les homilies havia dificultat la recepció del que, en realitat, és un artefacte literari formidable. Sant Vicent feia servir contes, narracions, faules i històries com a estratègia pedagògica i persuasiva.
Així, Ferran Garcia-Oliver els ha extret del conjunt del sermonari i ens n’ofereix alhora la versió original i una adaptació per facilitar-ne la lectura. Les narracions vicentines ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica, presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món.
Vicent Ferrer va nàixer a València el 1350. Ben jove va ingressar al convent dels dominics. Va prosseguir els estudis superiors als convents de Barcelona i Lleida, gràcies als quals va adquirir una sòlida formació teològica i en el coneixement de la Bíblia. Va participar en les deliberacions del Compromís de Casp, però sobretot es va lliurar a una tasca titànica de prèdica, i a la bretona Gwened el 1419 el va sorprendre la mort.
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957), catedràtic d’història medieval, ha escrit nombrosos articles i llibres d’investigació. Entre d’altres, destaquen Ausias Marc, la biografia del poeta, o Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans. La seua obra literària gira entorn dels dietaris: El vaixell de Genseric (XVII Premi d’Assaig Carles Rahola), Valencians sense ADN. Relats dels orígens (Premi Octubre d’Assaig «Joan Fuster»), o La bèstia en què cavalquem (Premi Carmelina Sánchez-Cutillas). Ha publicat també les novel·les La veu d’Odiló i La melodia del desig (Premi de Narrativa Alfons el Magnànim).
- La Policía busca a un violador que atacó a una joven tumbada de noche en la playa del Cabanyal
- La C. Valenciana es la única autonomía que nunca ha llegado a la media en financiación desde 2002
- Rescatan a ocho personas junto al Pantalán del Port de Sagunt
- Alejandra Rubio desvela el nombre de su bebé (que no va a gustar a su madre)
- Alessandro Lequio rompe su silencio y habla abiertamente del problema de salud que padece: 'Me acaban de llegar los resultados
- Gabriela Guillén sorprende con una nueva maternidad y responde a una posible implicación de Bertín Osborne: 'Mi vida, sí
- Herida grave una monitora tras lanzarse desde una roca en el Pou Clar
- Habla la empresa que contrató a la médica 'borracha' en Castelló y estudia llevarla a juicio: 'Estamos muy avergonzados y es imperdonable