Espanyols de pinyó fix

Hi ha espanyols d’idees tant pètries, que no canvien ni borratxos i que, com les bicicletes de pinyó fix, sols van cap avant i no poden girar; són obcecats, recalcitrants i mai no abaixen del burro. Us poden eixir en qualsevol lloc: en un restaurant, una botiga, una oficina de correus, una consulta sanitària, un jutjat, una caserna... exigint-vos que els parleu en castellà, a mi me hablas en espanyol, que estamos en Espanya. No cal que us feu els valents, ni que els recordeu la Constitució, ni l’Estaut, ni el nom de la mare, perquè no volen ni sentir-vos, ni faran cap esforç per entendre-vos; ells són els amos (els putos amos, que diu Wyoming.

Pensen que són d’una casta superior a la nostra de pàries nacionalistes. Ells tenen la força (exèrcits, policies, jutges, fiscals, bisbes, reis...). S’han inventat una història triomfal, farcida de grans capitans condecorats i ben pagats, de batalles dubtoses a l’empara d’un Santiago mata-moros, de croades, imperis fantasmals i d’una llengua que creuen que és universal, eterna i la millor (hablad en cristiano, ens diuen). Per tot plegat tenen l’ego tan sublimat que ens miren amb commiseració i desconfiança...Gràcies a Déu, no som com ells.

I aquesta casta superior, que es mira el melic, mentre representen sainets de meravelles són monàrquics, mira tu, malgrat que la d’ara siga d’origen francès i que trontolle pels afers que els embruta des que s’imposaren «per la força de les armes» (Felip V, dixit), Com el poble és qui paga (paguem) tots els seus despropòsits, les guerres familiars, els escalfaments de bragues i braguetes, tot és vergonyós i miserable. Per això crec que és just i saludable, lligar-los curt, posar fre als seus deliris i fins i tot fer-los fora, cosa que ja ha passat tres o quatre vegades en dos-cents anys, si no m’equivoque, encara que ells sempre han tornat, la darrera vegada, de la mà de Franco. El sistema és així: el poble ho suporta tot, calla i paga tot el que ells gaudeixen.

Hi ha una maniseta en una font madrilenya, que diu: Deo volente, Rege clemente, populo contribuyente, se construyó la fuente, que vol dir que perquè Déu vol, el Rei és clement i el poble és qui paga, s’ha fet la font. Si ningú la localitza que em faça una foto i la publicarem a Levante-EMV. Salut i república.