Carnestoltes, muixerangues i drets humans

L'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948. Es tracta d'un document on es destaquen els drets humans bàsics per a tots els éssers humans, uns objectius que els governs mundials havien de seguir. Un document «d'obligat compliment» per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Des de 2006, les Nacions Unides vigilen el seu compliment.

La Declaració Universal dels Drets Humans està composta d'un preàmbul i 30 articles, que recullen drets de caràcter civil, polític, social, econòmic i cultural, entre els quals, els articles 1 i 2 serien els fonaments, ja que recullen els principis bàsics sobre els quals es basen els drets: la dignitat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no discriminació.

Aquest any se celebrarà el 75é aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. És per això que seran el tema del Carnestoltes de Russafa d’enguany. «Un tema d’actualitat, ja que malgrat els anys que han passat, encara no es respecten, sols cal mirar les guerres, les pasteres que arriben cada dia a les nostres costes, els problemes a què s’enfronten les persones migrants en el seu dia a dia... per citar alguns exemples», ens explica Emili Sánchez, coordinador de Jarit, associació civil, laica i sense ànim de lucre, que s’ocupa de les persones immigrants en les societats d’acollida.

El tret de sortida tindrà lloc el dia 10 de febrer amb el pregó al Moll 4. «Enguany s’han recuperat els Balls de Màscares tradicionals, que van ser molt populars al segle XIX, especialment els que tenien lloc al Teatre Principal», continua Emili.

La Muixeranga de Sueca, com altres anys, serà l’encarregada d’obrir la 23a cavalcada el dia 17 de febrer des del Parc Granero.  

Vivim en un context de diversitat cultural, que es pot veure a simple vista als nostres pobles i barris de ciutats. La identitat de les muixerangues té moltes senyes que ens identifiquen: lingüístiques (la nostra llengua), territorials (el País Valencià), musicals (les dolçaines i els tabals)... I aquests signes, que ens caracteritzen, poden ser un element d’interacció, un mitjà per a conéixer altres, una via per a obrir diàlegs interculturals i de convivència. 

Tant les carnestoltes de Russafa, com les muixerangues tenen molt de multiculturalitat, de pluralisme ètnic, d’integració i de convivència; es respecten els Drets Humans, ja que a les muixerangues totes les persones som iguals, ningú és més important, perquè a l’hora de realitzar una figura, la unió, el treball en equip, les distintes posicions segons les capacitats de cada persona, l’esforç personal i grupal, l’objectiu comú, són els que alcen una torre humana. Quan una pinya es fon en una abraçada som un. Així, totes i tots són dignes, tractats amb respecte, de manera justa i es valoren les seues capacitats.

A les muixerangues es reforcen vincles de fraternitat amb la pertinença a un grup, a una colla. Eixe sentiment de pertinença es reforça amb lligams, afectes que es van construint en el si d’una colla a partir d’assajos, d’actuacions, d’eixides, d’experiències. La pertinença a una muixeranga ompli unes necessitats bàsiques d’una persona: seguretat, reconeixement, estima, compromís... Crea un vincle afectiu amb la participació, la cooperació i l’acceptació a una comunitat. Afavoreix i facilita el procés d’inclusió i la cohesió social.

I no es discrimina a ningú, sols cal mirar a qualsevol colla i es podrà veure la gran diversitat d’edats, de sexes, de races, de mides, de nacionalitats, etc.

Així que si voleu pertànyer a un grup i a més, conéixer la cultura i les tradicions valencianes, no us ho penseu, arrimeu-vos a qualsevol colla muixeranguera, estan escampades per tot el nostre territori. Teniu on triar.