Incendis valencians

La recentíssima desgràcia del foc a València, en un edifici de catorze plantes ha mostrat, entre altres coses, com les nostres societats que creuen dominar-ho quasi tot, no ho fan. El foc, malgrat que ha estat company de la humanitat des d’antic i malgrat que li devem tant, sovint ens juga males passades. La nostra història -i la valenciana, concretament- es troba plena d’episodis dolorosos dels quals ens han quedat dades i documents i, també, anotacions memorialístiques que ens permeten saber com eren aquelles catàstrofes i com s’enfrontaven a elles. De fet, el Llibre de memòries de la ciutat de València en recull algunes. I n’hi ha algunes que mostren el terror que causaven aquells incendis que, amés, varen afectar des d’instàncies municipals fins zones més àmplies de la ciutat, passant per cases, temples, arxius i presons i, fins i tot, el 16 de febrer de 1519, la part alta del Micalet de la Seu, a causa d’un llamp.

A banda dels de 1405, 1415 i 1423, potser el més impactant, per la història que hi ha al darrere i per com evolucionà, és el del 1447, on, després de cometre’s un crim cruel en una alqueria -conegut aleshores com el crim de Paiporta i que deixà notícies i un rastre literari destacat, fins i tot segles després-, Genís Ferrer va botar foc al Mercat de València i a la Fusteria, perquè li havien sentenciat a mort l’esposa. «Fon grandíssim lo dany» -hi anotà l’escrivà. En ser apagat -i només hem de pensar en els mitjans amb què podrien enfrontar-se aquells valencians a l’incendi-, es va fer una processó de gràcies.

Sabem també, gràcies a un estudi de Carmel Ferragud i Juan V. García Marsilla, que el foc va devorar 46 habitatges i hi van morir 10 persones. A més, provocà la remodelació urbanística d’una part de la ciutat i sabem, encara, que el consell municipal intentà ajudar els qui varen patir els perjudicis del foc: s’acordà que «fossen donats XXII mília sous per obs de convertir, entre los damnificats, en los bens mobles en lo foch de lo Mercat». Es mostrava, així, la pietat de la ciutat envers els qui havien hagut de patir una tragèdia com aquella.

El del 1520 afectà la zona del Trenc. Ho sabem pel mateix Llibre de memòries i també pel Dietari de Jeroni Sòria. Va ser el dia 9 d’octubre: «se pegà foch en lo Trench, e fon cremat dins dos ores o tres; e foren més de 20 cases, les cremades, y nou persones.»

N’hi ha més casos. Però encara tenim massa recents algunes imatges com per insistir. El foc purificador, també és una bèstia destructora.