L'OCDE rebaixa en cinc dècimes les previsions i preveu que Espanya cresca un 1,4 % en 2024

L'alentiment de l'economia espanyola s'accentua de cara a l'any que ve. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha rebaixat en cinc dècimes les seues previsions de creixement per a Espanya i estima que el seu producte interior brut (PIB) creixerà un 1,4 % en 2024, en lloc de l'1,9 % pronosticat al setembre. Segons l'informe trimestral publicat dimecres per l'organisme internacional, amb seu a París, el PIB espanyol augmentarà un 2,4 % enguany, la mateixa previsió que feia al setembre. Però es desaccelerarà i perdrà un punt de creixement en 2024. I de cara al 2025, preveu un repunt de fins al 2 %.

La rebaixa del creixement espanyol l'any que ve va en la línia de les previsions fetes per altres entitats nacionals i internacionals. La Cambra de Comerç d'Espanya ja va rebaixar dilluns la seua estimació a un 1,6 % del PIB en 2024, mentre que la Comissió Europea va indicar a l'octubre que esperava un augment de l'1,7 %. En canvi, el Govern espanyol es manté més optimista i confia a créixer un 2 %.

Per damunt de la mitjana de l'eurozona

No obstant això, Espanya es manté com el gran país d'Europa Occidental que resisteix millor l'actual desacceleració econòmica, especialment en el vell continent. La seua economia creix enguany clarament per damunt de la mitjana de la zona euro (0,6 %), i el mateix succeirà en 2024. 

L'economia alemanya, de fet, decreixerà enguany (-0,1 %) i a penes augmentarà un 0,6 % el que ve. La francesa també tindrà un creixement raquític, tant en 2023 (0,9 %) com 2024 (0,8 %). El mateix succeeix amb Itàlia (0,7 %) o Països Baixos (0,5 %). Només Irlanda, Grècia, Croàcia i els bàltics es mouran per damunt dels paràmetres d'Espanya.

Després de la crisi de la inflació i les repercussions de la guerra d'Ucraïna, que van afectar especialment l'economia d'Alemanya, el motor econòmic de la Unió Europea, ara el PIB dels diferents països del bloc es veu llastat per la política monetària del Banc Central Europeu i els elevats tipus d'interés per a fer front a la inflació, i això repercuteix en sectors com la construcció o el financer. 

El creixement europeu queda ressagat

L'OCDE adverteix que la disminució de la inflació serà més lenta del que es preveu a escala mundial, la qual cosa “limita les possibilitats de reducció dels tipus d'interés en 2024”. L'augment dels preus als països del G20 passarà del 6,2 % en 2023 al 5,8 % en 2024, segons l'informe d'esta organització. “L'impacte de l'augment dels tipus d'interés i l'enduriment de les normes de crèdit podrien resultar més forts del que es preveu, i comportar un alentiment més marcat de la despesa i un increment de la desocupació”, afig.

En el cas dels Estats Units, “hi ha el risc que la inflació resulte persistent”, mentre que sobre Europa planeja el fantasma d'una desacceleració més marcada i que el seu creixement quede ressagat respecte a altres potències. L'economia estatunidenca resisteix millor l'alentiment que l'europea i està previst que el seu PIB cresca un 2,3 % enguany. La xinesa s'incrementarà un 5,2 % en 2023 i un 4,7 % en 2024.

A més de l'alentiment, l'economista cap de l'OCDE, Clare Lombardelli, adverteix sobre l'augment dels dèficits públics a causa del major cost del deute —pels elevats tipus d'interés—, la pujada de la despesa militar i les inversions per a afrontar la urgència climàtica, així com l'envelliment de la població que repercuteix en una major despesa en pensions. L'organisme preveu per a Espanya un dèficit públic del 3,2 % en 2024 i del 3,1 % en 2025. Uns percentatges lleugerament superiors al que s'estableix per la controvertida regla europea.

Suscríbete para seguir leyendo