La crisi creix entre els xiulits de la Fonteta

L’equip dirigit per Jaume Ponsarnau s’emporta la victòria amb l’ajuda de la pitjor versió en defensa que els taronja han oferit este curs

Brandon Davis supera el pivot britànic del Bilbao Killeya-Jones

Brandon Davis supera el pivot britànic del Bilbao Killeya-Jones / Miguel Ángel Polo / Efe

Pascu Calabuig

La crisi del València Basket s’agreuja després de la derrota a la Fonteta contra el Surne Bilbao (79-85). En un dia en què tots confiaven a començar a curar la ferida, el Bilbao de Jaume Ponsarnau va estendre el càstig als d’Álex Mumbrú, la huitena derrota en els últims deu compromisos entre Lliga Endesa i Eurolliga. Al llarg de tot el partit, els taronja van anar per darrere davant del tretzé classificat en l’ACB. Malwin Pantzar, amb 23 punts, va destrossar un València, en el qual el màxim anotador va ser, com quasi sempre, Brandon Davies, amb 18. L’entropessó contra un rival que encadenava sis partits perduts va provocar el cabreig i els xiulits de la graderia.

La intensitat de l’inici de temporada s’ha evaporat, i l’equip valencià va tornar a entrar adormit a la pista. Com a resultat, els bilbaïns prompte es van disparar amb un parcial inicial de 0-9, que va forçar el primer temps mort en la banqueta local i, naturalment, la música de vent en la graderia. Les pèrdues exemplificaven la falta de connexió en els de Mumbrú. Adam Smith ho va aprofitar a la carrera (3-11, m. 6). L’única cistella en quasi cinc minuts havia arribat des del perímetre i la monyica de Josep Puerto.

Llavors, el València va tindre la primera de les diverses reaccions inconsistents que va protagonitzar al llarg de tot el partit. Un triple de Kassius Robertson, que va errar l’addicional, va anivellar el videomarcador. Fins i tot, en els segons finals de l’acte, Jared Harper va malgastar l’opció de posar els taronja per davant. Va fallar dos dels tres tirs que va extraure del grec Tsalmpouris. Pantzar, per contra, no perdonaria després (17-19, m. 10).

La deficient actitud dels jugadors va ser encara més preocupant en els primers minuts del segon quart. Després d’un parcial de 4-13, els bascos dominaven amb una màxima de 13 punts de la mà executora d’un Pantzar molt més actiu que la línia exterior local (21-34, m. 14). Novament, l’equip va obrir els ulls per uns minuts, pujant l’agressivitat en defensa i la contundència com a única alternativa per a compensar percentatges lamentables dins d’un atac desmanegat. Davies va portar el timó i va acostar el València, ajudat per Semi Ojeleye i Chris Jones (39-43, m. 20).

Jones va encertar per fi des dels 6,75, encara que Smith va replicar a l’instant per a apagar unes esperances locals que tampoc semblaven exagerades. Pantzar, lliure, va allargar novament l’avantatge visitant. Només Puerto semblava ferit en el seu orgull (44-52, m. 24). Amb una altra espenta, sense ordre ni concert en atac, Jones, Ojeleye i, sobretot, Davies van igualar novament la balança (59-60, m. 30).

Arribat l’últim assalt, el millor comportament del Bilbao i la seua punteria van donar el triomf als bascos. Encara que va haver-hi un miratge de reacció, mai va ser efectiva. Boubacar Touré no va jugar-hi per molèsties al turmell, Claver no va jugar tampoc, ni Robertson en tota la segona part. Juan Roig va donar suport al final a Álex Mumbrú mentre el públic que va aguantar en la cadira l’acomiadava entre xiulits.

Suscríbete para seguir leyendo