“El primer que cal evitar és que arriben aigües contaminades a l’Albufera”

El professor de la UPV, Luis Blanch, proposa una sèrie de mesures que ha d’abordar l’Administració davant de la falta d’aigua del llac

Els agricultors ja han aportat tota l’aigua i “el que s’envie de més posarà en risc la campanya agrícola de l’any que ve, si no plou”

La falta d’aigua és evident en l’embarcador

La falta d’aigua és evident en l’embarcador / J. M. López

L’Albufera necessita una sèrie d’accions que ha de dur a terme l’Administració per a mantindre i preservar el llac, a llarg termini. Així ho asseguren els experts consultats per este diari. Ara bé, són mesures que necessiten una inversió econòmica important. I esta no arriba. Mai sembla ser el moment adequat per a fer un desemborsament econòmic de tal envergadura amb conseqüències a futur. Mentrestant, les accions s’adopten per la via de la urgència o l’emergència. Tal com va publicar este diari, el llac necessitava, des de fa un mes, l’arribada d’aigua neta, davant d’uns nivells molt baixos que posen en perill la biodiversitat de l’Albufera.

Els regants ja han complit la seua part de l’acord anual, en desviar al llac el cabal d’aigua pactat en el Pla hidrològic. Eixe cabal ix de la concessió d’aigües que necessiten per a regar els seus camps i cultius i per la qual li paguen a l’Estat. Eixe cabal extraordinari estava previst enviar-lo durant la primavera del 2024, però divendres passat es va acordar avançar el desviament de 6,5 hectòmetres cúbics des de la Séquia Reial del Xúquer, davant de la situació del llac. Els tècnics autonòmics i municipals consideren este desviament d’aigua “útil, però insuficient”. Dies abans, havien sol·licitat 20 hectòmetres cúbics —10 del sistema Xúquer i 10 més del sistema Túria—, sense èxit.

Tot indica que l’Albufera necessitarà més aigua, però, si no plou, “tindrem un problema, perquè no hi ha aigua per a tots. Els regants sacrifiquen part de la seua concessió per a portar aigua al llac. Tothom està involucrat en este tema, però cal tindre en compte que l’aigua que ‘gastem’ de més ara posa en risc, o compromet, la campanya agrícola de l’any que ve”, explica el professor i investigador del Departament d’Enginyeria Cartogràfica Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (UPV), Luis Blanch.

I quines opcions hi ha? Per al professor Blanch, hi ha diverses alternatives o actuacions que s’han de dur a terme davant d’esta situació. “El primer que cal evitar és l’arribada d’aigües contaminades a l’Albufera. Perquè encara que omplim 50 vegades el llac d’aigua no solucionarem el problema. L’Administració ha de continuar invertint en els sistemes de depuració de les estacions d’aigües residuals, perquè encara hi ha 8 o 9 estacions amb un nivell secundari de depuració que aboquen aigua a l’Albufera i eixa aigua no està en condicions. Fins i tot cal millorar el sistema de la depuradora de Pinedo, ja que quasi 80 hectòmetres cúbics van directes a la mar, i en eixes aigües depurades hi ha nivells de fòsfor i nitrogen que no són òptims per al medi ambient, segons afirmen experts en biologia. Llavors, cal millorar eixos sistemes de depuració, perquè eixa aigua es podria aprofitar per a l’Albufera. L’aigua que arriba al llac ha de ser neta i cal tallar els abocaments ja”, explica Blanch.

La séquia oblidada

Quan el llac necessita aportacions “extra” d’aigua, eixos cabals arriben de la Séquia Reial del Xúquer, principalment, i dels usuaris del riu Túria, que cada vegada hi aporten més aigua. Així i tot, “el Túria necessita millorar les seues infraestructures per a aportar aigua a l’Albufera, perquè el problema és que el cabal arriba des de la séquia de Favara, que travessa nombroses poblacions, i hi arriba contaminada, amb aigües residuals. Una proposta molt interessant és que l’aigua del Túria arribe per la séquia de l’Or, que va des de l’assut del Repartiment de Quart de Poblet directa a l’Albufera. Eixa seria una de les solucions més senzilles, encara que el vertader problema és que no hi ha aigua per a tots. I no és que els regants no vulguen, ni de bon tros. Han mostrat la seua solidaritat. És que ells també necessiten l’aigua per als seus camps i cultius”.

El professor Blanch recorda que l’Albufera “té una pressió brutal, ja que més d’un milió de persones vivim al seu voltant. Cal tindre present que era una llacuna salada oberta a la mar i l’hem convertida en una llacuna d’aigua dolça. Si volem veure i gaudir de l’Albufera, hem de millorar les nostres pràctiques quan entrem en contacte amb el parc natural i recordar que els municipis han de fer la separativa entre aigües brutes i netes”.