Les diferències entre Compromís i Sumar compliquen la tornada d’Oltra en les europees

I el nom de Mónica Oltra torna a sonar en una negociació política. L’arxivament de la causa en la qual l’exvicepresidenta de la Generalitat estava investigada ha suposat un remolí d’il·lusió en l’esquerra. Després de mesos amb un cert descoratjament per la derrota del 28M i enmig d’un debat enquistat sobre el seu futur, Compromís ha viscut la resolució judicial de qui va ser el seu gran referent com una injecció d’esperança. Càrrecs i militants de la coalició no poden ocultar (coses dels músculs facials) la seua alegria mentres el rum-rum que es genera en esmentar a Oltra enfila cap a la mateixa pregunta: “Tornarà?”. I en l’horitzó, com a primera parada, les eleccions europees del pròxim 9 de juny.

El còctel d’emocions, comentaris, càlculs electorals i especulacions que és la política mira cap a un possible retorn d’Oltra en els comicis al Parlament europeu. És més un desig o una càbala d’una part de l’esquerra, inclosos diversos representants de Compromís, que no dubten a explicar els beneficis de l’acció, que una realitat. Perquè la resposta de si Oltra tornarà depén exclusivament de la voluntat d’Oltra després de viure un temps convuls personalment, però la negociació per a la llista amb Sumar tampoc fa senyals que este retorn a la primera línia vaja a ser immediat en la papereta de les europees. 

Compromís i Sumar van tancar este dimecres una jornada de negociació que va acabar sense acord i amb la sensació que les posicions estan bastant allunyades, segons van admetre fonts coneixedores de la reunió. La intenció d’anar junts és compartida, però no a qualsevol preu. En este sentit, la petició des del primer moment de Compromís és tindre un lloc d’eixida, un lloc en la llista que assegure que un representant dels valencianistes torne a tindre un escó a Brussel·les com en 2014.

Els dos números clau són el tres i el quatre. Són els dos que Compromís considera que tenen capacitat segura per a eixir. No obstant això, Sumar no arriba a tal oferiment, ja que eixos llocs serien per als representants que estan formant el nucli dur de l’estructura del partit encara en construcció. Izquierda Unida, els comuns, Más Madrid o Verds-Equo són alguns dels partits que estan en el procés de bastimentada interna de Sumar, al qual s’afigen noms propis que pertanyen a la quota del partit de Yolanda Díaz, com el que s’ha proposat per a liderar la llista, la responsable de l’ONG CEAR, Estrella Galán.

Lloc “independent”

Les negociacions continuaran este dijous, però les posicions mostrades este dimecres no auguren un acord senzill. Tampoc per a una possible participació d’Oltra en la llista en el seu retorn a la política institucional. Tal com s’ha evidenciat en les últimes hores des que es va conéixer l’arxivament de la seua causa, Oltra manté una gran popularitat entre la militància progressista, no només en Compromís, i més després del cas de lawfare, per la qual cosa la seua incorporació a una candidatura com les europees no seria per a estar discutint un tercer o quart lloc en la llista, sinó que, pel que representa i el seu nivell de reconeixement, seria una opció per a encapçalar la candidatura.

El que sí que confirmen fonts presents en la reunió és que el seu nom ha eixit en les converses d’este dimecres, però no com una opció seriosa per a formar part de la papereta. Això és una decisió que depén d’Oltra, traslladen fonts de Compromís, que no volen afegir més pressió a l’exvicepresidenta perquè faça uns passos que no són els que ella vulga fer o quan no els vulga fer només per a solucionar una situació electoral puntual com la del pròxim 9 de juny. “Serà el que vulga ser”, és la frase repetida pels càrrecs valencianistes respecte al futur de l’exdirigent.

Seguixen les negociacions

Però les negociacions entre Sumar i Compromís seguiran hui al marge del nom d’Oltra. De fet, els valencianistes insistixen que el lloc que han d’ocupar en la llista ha de ser “independentment” del candidat que trie la coalició per a anar a Brussel·les, una cosa que, d’altra banda, haurà d’eixir d’unes primàries internes de les quals també s’està parlant en la coalició. La sensació és que difícilment Sumar millore l’oferta i Compromís haurà de debatre si arriscar-se a acudir en la llista de Yolanda Díaz en un lloc sofridor o jugar-se-la a armar una candidatura similar a la de 2019 que no va aconseguir representació. El que sí que s’evidencia és que, més enllà d’una confluència electoral, les relacions amb Sumar no passen pel seu millor moment.

Suscríbete para seguir leyendo