L’advocat de Zaplana acusa l’UCO de ser una policia judicial antiga “pròpia d’un règim anterior al de 1978”

L’advocat d’Eduardo Zaplana, el fiscal en excedència Daniel Campos, considera que el cas Erial ha sigut “un muntatge des del primer minut. Es va crear una veritat artificial mantinguda fins hui. No s’ha buscat la veritat. Només apuntalar la versió que la Guàrdia Civil donava des de novembre de 2015”, quan es va iniciar la causa que es jutja des del 21 de març en la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València. I que va acabar amb la detenció de l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball amb José María Aznar hui fa justament sis anys.

Una instrucció sobre la qual el lletrat ha estés el dubte des de l’inici en recordar la sentència del Tribunal Constitucional que va dictaminar que es va vulnerar el dret de defensa en impedir a l’assessor fiscal de Zaplana, Francisco Grau, accedir a part de la causa, quan ell estava a la presó i la instrucció era secreta. “La veritat no pot ser trobada a qualsevol preu. S’exigix el respecte, les garanties, les formes i els drets dels investigats que s’han vulnerat. No és que ho diu este lletrat, sinó que ho diu el Tribunal Constitucional, en una sentència merament declarativa perquè quan es va dictar ja s’havia alçat el secret i els perjudicats ja estaven en llibertat”.

El lletrat també ha atacat la prova coneguda com “els papers del sirià”, amb dures acusacions als agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. “L’UCO ha actuat quan ha volgut, on i com ha volgut. Se’ls ha equiparat com a part acusadora més, perquè se li donava trasllat dels escrits de les defenses perquè informaren. La Policia es convertia en part del procediment”.

I ha afegit que “la pràctica de la prova ens dona la raó. S’ha demostrat que la Guàrdia Civil, en confiscar-se el full de ruta (els papers del sirià), es va excedir amplíssimament del que li permetia l’acte d’instrucció 18, que limitava els documents confiscats a Imelsa, Berceo Mantenimiento (l’empresa del ionqui dels diners) etc.).

Campos dubta, a més, que eixe full de ruta haja pertangut a Zaplana. “No hi ha proves que Zaplana haja tingut contacte amb eixos papers. Hem demostrat que és impossible que eixos papers es deixaren en 2006 en eixe domicili. Perquè un dels documents porta data d’impressió de 2009. I un altre porta dades registrals d’una societat que no es van poder aportar abans de febrer de 2008”.

Suscríbete para seguir leyendo