La nova llei permetrà triar llengua en els exàmens en totes les etapes educatives

PP i Vox tomben totes les esmenes de PSPV i Compromís en les lleis d'À Punt i d'ensenyament del valencià

Populars i voxistes amplien la possibilitat de fer les proves d'avaluació en castellà o valencià en Primària, FP i EBAU

La presidenta de la comissió d'À Punt, Dolores Roch, amb el diputat de Vox, Miguel Pascual, este dilluns.

La presidenta de la comissió d'À Punt, Dolores Roch, amb el diputat de Vox, Miguel Pascual, este dilluns. / José Cuéllar/Corts

Diego Aitor San José

Diego Aitor San José

Amb ressaca electoral o sense ella, la vida seguix igual en les Corts. PP i Vox han fet gala de la majoria absoluta amb la qual compten en la cambra autonòmica i han tombat totes les esmenes de PSPV i Compromís a les lleis d'À Punt i la que regula l'ensenyament del valencià. Populars i voxistes deixen vistes per a sentència les dos normes i sense arraps entre els socis, ja que han votat junts en totes les modificacions, excepte una de Vox, que demanava implantar la llei per al curs que ve en el curs de 2-3 anys. 

El pas per comissió, la penúltima etapa abans que el ple puga aprovar de manera definitiva les dos lleis, a penes canvia la substància de les dos normes, i si ho fa, és per petició de populars i voxistes que s'han aprovat la vintena d'esmenes presentades tant conjuntament com de manera individual. Els blocs resulten més granítics que mai i només s'han fracturat en el suport puntual de Compromís a quatre esmenes sobre la radiotelevisió pública i una del PSPV a la de llibertat educativa amb abstenció també dels valencianistes. 

Entre les que han tingut el suport de Compromís i que s'incorporen a la llei a proposta de PP i Vox està la prohibició que À Punt no puga externalitzar els informatius, "garantir un finançament suficient" per a la radiotelevisió o que les productores que facen contingut per a la tele tinguen les mateixes condicions laborals que el personal de l'ens, mentres que en el cas de la norma educativa, el PSPV ha donat suport a eliminar que els inspectors d'educació pogueren optar a estes places sense la necessitat del requisit lingüístic en valencià, cosa que preveia en un primer moment la norma de PP i Vox. 

Però l'acord en estos punts ha sigut un miratge respecte a la resta de les votacions. En la majoria, dreta i esquerra han votat posicions contràries, i com la majoria la tenen populars i voxistes, els socis del Consell han imposat els seus canvis a la seua pròpia llei i bloquejat els proposats per socialistes i valencianistes. "Són esmenes a la totalitat per fascicles", han assenyalat els diputats dels dos partits respecte a les modificacions plantejades per PSPV i Compromís. 

Diputados del PSPV presentan enmiendas a la Mesa de la comisión, este lunes.

Diputats del PSPV presenten esmenes a la Mesa de la Comissió, este dilluns. / José Cuéllar/Corts

Les dos formacions poden presumir, a més, d'exhibir unitat en les votacions tant a favor com en contra només diferenciant-se en una qüestió, en educació, presentada per Vox perquè la norma entrara en vigor per al pròxim curs en el nivell de 2-3 anys, una qüestió que el PP ha rebutjat justificant que no era viable tècnicament per falta de temps. De fet, Vox es va plantejar retirar en l'últim moment l'esmena. 

Canvis en la norma

Així, entre les modificacions aprovades està la possibilitat de fer els exàmens en la llengua que es preferisca en totes les etapes educatives excepte en les assignatures lingüístiques (en la norma només es preveia ESO i Batxillerat), que bé Matemàtiques o bé Coneixement del Medi s'impartisca en la "llengua base" o garantir que els llibres de text es basen en la "normativa oficial" fixada en l'Estatut d'Autonomia, és a dir, l'assenyalada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

PP i Vox, per la seua banda, pel que fa a la Llei de la radiotelevisió pública, rebutgen les peticions de PSPV i Compromís que es mantinguen els representants de sindicats en l'òrgan rector de la radiotelevisió autonòmica, que passarà a ser un consell d'administració, que siguen triats per majoria qualificada com fins ara (en la llei populars i voxistes proposen majoria absoluta) o que el valencià siga la llengua vehicular de la radiotelevisió pública, cosa que populars i voxistes canvien amb la nova norma. 

Suscríbete para seguir leyendo