La Ciutat de Torrent ha sigut històricament la llar de diverses congregacions, com és el cas dels Religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, amb seu al Convent de Mont-sió des del 1889. Aquest fet ha afavorit el despertar de moltes vocacions entre els veïns de la població al llarg del temps, com va ser el cas de Vicente Jaunzaràs Gómez (Torrent, 1896-1936), que gràcies a la presència de la comunitat amigoniana al municipi, a l’antic convent Alcantarí originari del segle XVI, va arribar a ser considerat un destacat psicopedagog a la seua època. De fet, va estar molt interessat en la protecció de la infància i la justícia juvenil, una de les principals missions que l’ordre ha dut terme des de la seua fundació. 

Com arreplega Juan Antonio Vives (2000), Vicente Jaunzaràs va ingressar a l’ordre el 1911, prenent el nom de Pare Valentín María de Torrent, realitzant estudis de filosofía i teologia que va concloure brillantment i, el 1920, va ser ordenat sacerdot. El 1922, va ser nomenat director de l’Escola de Reforma de Burjassot, actual Colònia «San Vicente Ferrer» i, el 1926, superior de l’aleshores Asil Fundació Caldeiro de Madrid.

El 1929, fou destinat a una de les primeres cases a l’estranger dels Terciaris Caputxins

Segons Fidenciano González (2011), el 1925 ja havia sigut nomenat primer professor de Psicología Experimental de la Congregació, de manera que, tres anys més tard, va realitzar un viatge d’estudis per Europa, a centres de Psicología Experimental i Orientació Professional, per a conéixer destacats experts en la matèria.

Però la fita més important que va assolir Jaunzaràs va ser quan, el 1929, fou destinat a una de les primeres cases a l’estranger de la qual es van fer càrrec els Terciaris Caputxins, dintre del programa de protecció de menors. Concretament a l’Asil de «San Antonio de Padua» de Bogotà, on a més es formava en un ofici als alumnes. 

"Un home de gran cultura psicopedagògica"

El prestigiós treball que es desenvolupava allí, com arreplega Juan Antonio Vives (2020), va atraure les visites d’experts i de destacades autoritats, com el ministre d’Educació d’aquell país. Com apunta Tomás Roca (1989), «la classe intel·lectual colombiana reconegué en el pare Valentín a un home de gran cultura psicopedagògica. De totes parts acudien a escoltar les seues conferències i a conéixer» el Gabinet Psicotècnic del centre. Així ho van reflectir les publicacions periòdiques de l’època i, a més a més, va col·laborar en diaris i revistes colombianes del moment i va donar xerrades radiofòniques.

Jauzarás va ingressar a l’ordre el 1911, prenent el nom de Pare Valentín María de Torrent

El 1932, Jaunzaràs va retornar a l’estat espanyol, sent nomenat director de l’Escola Seràfica de Pamplona i tres anys després passà a ser superior del Seminari San José de Godella, càrrec que desempenyava quan va esclatar la Guerra Civil. Malauradament, va faltar víctima de la repressió popular a la rereguarda republicana el setembre de 1936. 

En conseqüència, va ser beatificat pel Papa Joan Pau II al Vaticà, en març de 2001, juntament amb altres amigonians i actualment es troba soterrat a l’Església de Mont-Sió de Torrent. D’aquesta manera, va desaparéixer una destacada figura psicopedagògica de la comunitat amigoniana, el prestigi del qual traspassà fronteres.