L'Ermita de la Vallivana a Picassent: 280 anys de culte i devoció

 “Ja es divisa Picassent i també l'Om de la plaça, la frontera de l'Ermita i la Verge de Vallivana”.

Estos versos formen part del cançoner popular picassentí i manifesten l'alegria que sentien els picassentins i les picassentines d'antany en tornar al poble després d'una llarga estància fora. I és que a Picassent, si hi ha un binomi que ens representa i ens uneix com a poble, és l'Ermita i la Mare de Déu de Valllivana. Sense oblidar al sacerdot Mossén Carbó, el vertader artífex de la història que va crear una immensa devoció en el poble i que es manifesta cada 8 de setembre. Tots tres encapçalen la història d'una Ermita que enguany celebra el 280 aniversari de la seua consagració i obertura al culte: 1743-2023. Cinc anys tardaren les picassentines i els picassentins del segle XVIII en construir-la per complir amb la promesa que li varen fer a la Mare de Déu de Vallivana perquè lliurara el poble de la pesta en 1738.

Picassent celebra el mes de setembre amb foc, música i tradició

Aquell mateix any, concretament el 29 de juny, es va reunir la «Junta General de parroquianos de Picassent que acordó la construcción de la Ermita de la Virgen de Vallivana en agradecimiento a la milagrosa curación realizada por intercesión de la misma en los vecinos afectados por una epidemia de fiebres». El moment clau va estar dirigit pel sacerdot don Vicente Vañón i va reunir moltes donacions en forma de lliures i sous. El 10 de juliol es va posar la primera pedra durant una cerimònia oficiada pel canonge de València, don Antonio Togores i Valenzuela, el qual va beneir la celebració, i a qui anys després, se li dedicaria un carrer, el carrer del Canonge.

Este fragment d'una crònica de 1934 aborrona a qualsevol:

"Cuéntese que era sumamente edificante ver a las mujeres en las primeras horas de la mañana, cargadas con sus cántaros de agua, acudir a la obra para que adelantasen los albañiles y, de muchos hombres pobres que no tenían para contribuir a la obra, ofrecerse a trabajar de peón con el fin de que terminase lo más pronto posible...".

[De la revista Vallivana: Morella, 1 de febrer de 1934]

I així, pedra a pedra, i durant 5 anys, es va alçar l’Ermita amb les aportacions veïnals, tant econòmiques com materials i humanes. També col·laboraren, donat el cost tan immens de l’obra, el canonge Togores, mossén Miguel Carbó i el marqués de Dos Aigües, senyor de Picassent. El 8 de juliol de 1743, Picassent va tindre la fita d’obrir al culte un temple en agraïment als favors concedits per la Verge que va vindre de Morella per devoció particular del mossén, i va acabar convertint-se en la devoció general i popular de tot un poble que s'havia salvat d’aquelles pestes dolentes.

Al llarg d'estos 280 anys, han sigut diverses les obres de reforma, millora i restauració que este temple ha tingut. Sabem que l'any 1838, el presbíter don Vicente Martínez, va publicar un novenari, i els diners de la seua venda, es varen destinar a diverses obres de reforma. En 1900, tal i com reflecteixen les portes del temple, va tornar a portar-se a terme una altra reforma. I segur que hi han hagut moltes més. Però no és l'objectiu ací ara parlar de reforma sinó més bé de l'obertura, conservació i manteniment d'una Ermita que és digna de contemplar.

L'hem retratada amb la mirada milers de vegades però de segur que ens han passat desapercebuts alguns detalls de la simbologia mariana que es plasma a la seua façana. En ella s'hi troben la torre, la tan característica palmera i el pou; els cedres i els xiprers, la lluna i el sol, les columnes que la solquen, així com el retaule de taulellets que mostren una vista quasi aèria de l’esplanada, amb els antics casalicis del Via Crucis, juntament amb el monograma "Electa ut sol". A la seua espadanya, la part més alta del frontispici, s'hi troben les dos campanes: la Santa Bàrbera i la Maria de Vallivana, que cada 8 de setembre anuncien el dia de la festa gran a Picassent, el dia de la Mare de Déu de Vallivana.

Tots estos detalls i molts altres d'esta gran efemèride, ha sigut recollits en un llibre editat per la Confraria Mare de Déu de Vallivana, i que ha comptat amb la col·laboració de «Picassent Virtual» de l'Associació de Drets Senyorials de Picassent i l'Ajuntament de Picassent. La seua presentació va tinde lloc al Refugi Cultural, i podrà adquirir-se qualsevol nit de novena, i també, a través dels membres de la Junta de la Confraria.

A més, la Confraria ha preparat una exposició fotogràfica que podrà visitar-se al mateix Refugi Cultural durant tot el mes de setembre.