"De nou" amb Carmelina

Hi ha voltes que hem de mirar enrere. Necessitem retrobar-nos amb el que s’ha realitzat. En eixe moment, ens ajuda a tindre prop la locució «de nou». Amb ella, expressem que volem mirar el passat, i potser superar-lo.

En el dia que escric este article, 22 de febrer, es commemora l’aniversari de la mort de Carmelina Sánchez-Cutillas. Eixa raó em fa tornar al passat per a mostrar «de nou» l’interés que em desperta. Fa un temps, el descobriment íntegre de l’univers de la seua literatura, especialment a través de Matèria de Bretanya, em va fer reflexionar. Se’m quedà gravada la manera de tractar l’espai local, Altea, per a fer-lo universal. Vaig fer meua la frase: «allò tan entranyable era la meua petita Pàtria, i que la gran, la de tots, estava feta de petites».

Trobe que els anys 2020 i 2021, dedicats a l’escriptora per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, foren sorprenents. Pense que no s’esperava que la celebració tinguera tan gran ressò. Estic convençut que especialment les acadèmiques feren un intens treball i aconseguiren resultats impensables. Demostraren la destacada capacitat per a impulsar projectes.

Recorde amb molta estima l’assistència a l’acte del centenari del naixement de l’escriptora celebrat a Altea, concretament als jardins de Villa Gadea. Aquella nit la vaig passar a Altea. En eixir el sol, em va il·luminar l’obra i l’esperit de Matèria de Bretanya. La llum de l’escriptora em va fer compartir sentiments amb l’estimada Imma Cerdà. Em permeté tindre prop el professor Joan Borja, del qual continue aprenent dia a dia. Va fer possible bons moments amb el bibliotecari Ignasi Beltran. També aconseguí que entrara en contacte amb Luis del Romero Sánchez-Cutillas. Així que tot això, i molt més, va aconseguir la gran Carmelina.

Aquell dia va iniciar-se també el camí del centre d’interpretació dedicat a l’escriptora. Era un repte complicat. Però el bon treball de la coordinadora Reme Gadea ha sigut profitós. Les nombroses visites escolars i la programació cultural demostren que encara les lletres carmelines continuen vives. Eixe fet, i el desig que l’obra de Sánchez-Cutillas no es perda, em fa recordar-la en la data del seu traspàs. Espere que no s’oblide i que continue present.

En definitiva, no tinguem por de retornar «de nou» al que hem realitzat. No podem viure del passat però sí sentir la seua companyia per a superar-nos.