Les mares no es toquen!

La pàgines de vendes de productes de segona mà Wallapop ha hagut de demanar disculpes públiques per haver fet un anunci, el dia de la Mare, que ha caigut malament a moltes persones. Concretament, l'anunci deia 'Trucada perduda de mamà' i baix, la frase 'T'està cridant per a què poses en venda allò que no utilitzes'. El que se suposa que havia de ser una broma graciosa, va acabar posant el dit en la nafra de nombroses persones a les quals el cor els va donar un tomb en vore això de 'trucada perduda de mamà' . 'Eixint del cementeri després de dur-li flors a ma mare rep este missatge. Estic trencada', deia una de les múltiples contestacions. Imagineu el percal.

I és que en la cosa de les mares s'ha d'anar amb cura. Fa uns anys vaig escriure un article titulat 'Mensaje de voz de mamà' que va provocar que nombrosos lectors m'escrigueren, emocionats, per a confessar-me que guardaven els missatges de les seues mares i que, de tant en tant, els agradava escoltar-los. Com una manera privada, única, de trencar l'espai, el temps i l'absència. És cert que les tecnologies et colen fotos i records quan menys t'ho esperes i et donen el dia. Per exemple, aquell viatge amb aquell ex de qui no vols saber res i nyas! ahí està la foto com per a constatar, per a sempre, la teua immensa errada. O aquell familiar o amic de qui ja no saps res des de fa molt de temps. Però, d'altra banda, és precisament eixa meravellosa capacitat de fusionar els temps passats i presents el que, de vegades, ajuda a dur millor les pèrdues. No penseu? Ara, si sentim nostàlgia d'algú que ja no està amb nosaltres o d'un moment determinat en un lloc concret només ens cal obrir el mòbil i ja. Necessitat emocional saciada. Almenys, com tot en esta societat, d'una manera fugaç. Com el menjar ràpid. Directe al bec.

Sobre tot això pensava mentre em detenia, l'altre dia, en una notícia de lectura lenta, d'eixes que fan aturar-te en ella el temps suficient per a no oblidar la importància de la memòria. Un historiador valencià, Adrián Blas Minguez, ha trobat uns documents en els quals queda constància del soterrament en urnes de 80 valencians morts en Mauthausen-Gusen. Un fet molt estrany -els nazis no perdien el temps, justament, en urnes- i que ha pogut esbrinar submergint-se en els Arxius de l'Holocaust. Siga com siga, i com el reportatge va eixir el dia de la Mare també, vaig pensar en totes eixes mares que es van quedar esperant, centenars de quilòmetres al sud i durant molts anys, proves de vida dels seus fills. Proves que no arribarien mai. Per elles i pels seus fills, no deixem que l'oblit es perda en la velocitat del 'fast-news' o notícies ràpides. De vegades, les històries cal defensar-les apel·lant a la lentitud. 

 ALTRES TEMES...

Per si vos abelleix llegir, amb un cafenet, algunes de les històries que hem contat a les edicions comarcals i València del diari Levante-EMV, ací en deixe unes quantes:

o  Al Racó d'Ademús una jove ha mamprés un negoci molt especial

o  Agressions i episodis de violència obliguen a tancar el centre de salut de la Coma de Paterna

o A València, Costas dona el vistiplau al Pla del Cabanyal 

o I a la Safor i Marina Alta, els flamencs visiten la marjal de Pego-Oliva...

Fins la setmana que ve!