Estira i arronsa i que no es trenque la corda

Josep L. Pitarch

Josep L. Pitarch

Tal com ens havien advertit, les negociacions de Pedro Sànchez i els partits que li poden donar suport per la investidura són prolixes i secretes. És natural, però, que els periodistes «que en saben» oferisquen cada dia als mitjans les seues informacions, que han obtingut picotejant vora els partits. Fiar-se d’aquesta gent, com dels mateixos polítics, és una temeritat perquè cadascú diu el que li paguen perquè diga. De tota manera, del que no hi ha cap dubte és que els nacionalistes no canviaran de parer i que Feijóo ha perdut absolutament la possibilitat de formar govern amb cap d’ells. És lògic perquè el PP porta al costat i ben ferrat el partit feixista Vox i amb aquesta gent, doncs, no es possible que els independentistes vulguen tenir ni la més mínima aproximació.

Sànchez, pel contrari, ofereix la possibilitat de dialogar i cercar solucions a les reivindicacions nacionalistes reinterpretrant la Constitució o modificant-la, com asseguren que és possible i legal molts jurisconsults. Els canvis que es puguen aprovar seran beneficiosos per a Catalunya i Euskadi, però també per a totes les autonomies. Ja passà quan Suarez aprovà la recuperació de les autonomies catalana i basca i estengué aquesta figura a tot el territori de l’estat, amb l’autonomia para todos! 

Ara mateix hi ha un estira i arronsa cordial entre els independentistes i Sànchez, amb gran escàndol dels hipòcrites del PP. Els independentistes fan el mateix que Vox quan ha pactat amb el PP, exigir coses, que els populars han acceptat sense dir ni piu. Els partits nacionalistes reclamen coses que els pertanyen i els foren arrabassades pels castellans i per Franco, al llarg de la història i armes en mà. Els catalans volen el mateix règim econòmic que tenen els bascos; els bascos les transferències que l’Estat té aturades; altres autonomies, com la valenciana, el mateix que els catalans i bascos; i així tots podem beneficiar-nos per igual. Si guanya el sentit comú i el progressisme, l’Espanya una i grande i tots mut i a la gàbia, pot convertir-se en un Estat Federal (incloent-hi els portuguesos), que seria la gran solució per a tota la península: la República Federal Ibèrica. El primer pas és que Feixóo faça curt i que siga investit Sànchez. Que continue, doncs, l’estira i arronsa i que no es trenque la corda.