Quina vergonya!

Teresa Mollá Castells

Teresa Mollá Castells

La veritat és que no pensava escriure sobre el tema, però en veure un missatge a una xarxa social m’ha enervat prou.

I si, estic parlant de la cançó que va guanyar el Benidorm Fest amb un nom ja prou denigrant per se: “zorra” i un missatge que alguna gent vol fer passar per feminista, però que, en realitat, és una (nova) apropiació del terme “feminista” per intentar colar-nos alguna cosa molt diferent i quasi oposada al feminisme.

Intentar fer passar per feminisme el que només és adaptació al sistema no sols és contradictòri en si mateix, també és fals. El feminisme és transformador i el que proposa la cançó, el missatge que transmet no és, ni de bon tros, empoderador, és senzillament d’adaptació. O dit d’altra manera i molt més vulgarment, de “passar el rodillo” perquè “com de totes maneres t’ho diran, dis-t’ho tu mateixa”. Vergonyós i totalment indignant, almenys per a mi.

Com he dit abans, el feminisme és transformador i fa segles que reivindica la dualitat, sempre negativa per a les dones, d’algunes expressions i entre elles, precisament aquesta, la de zorra. I ara, com que el sistema patriarcal, amb la inestimable ajuda del postmodernisme neoliberal de la pseudoesquerra brilli brilli, que el que pretén és apropiar-se del llenguatge feminista per a perpetuar el sistema només canviant les formes, doncs intenta vendre’ns com a empoderant un insult, una vexació històrica i que per se, ja constitueix violència verbal cap a les dones i les xiquetes. I això, com es pot entendre, no té res de feminista ni ací, ni a Suècia.

Perquè l’adaptació que proposa la cançó, com el consentiment, són dos instruments més al servei del patriarcat per a apropiar-se del dret de les dones a defensar-se i de lluitar contra aquest sistema opressor. Perquè tot i que hi haja més dones visibles als espais fins i tot de poder, no significa que aquests espais siguen feministes, sols significa que les dones estem més presents en aquests espais. El feminisme és altra cosa molt més enllà de les aparences.

Però el súmmum del cabreig ve quan a una xarxa social important em trobe un missatge de Ximo Puig, expresident de la Generalitat Valenciana i fins fa no res líder del PSPV, dient: ”Una cançó amb missatge. Una artista amb consciència. Fora fronteres. Enhorabona, Nebulossa...” De veritat creu això l’expresident? Pensarà el mateix quan al final del curs a tots els festivals isquen xiquetes cantant aquesta cançoneta demanant que les anomenen i autoanomenar-se “zorras”?

Es permetrà també que isquen xiquets mig nus, en tanga i ensenyat les natges ballant com els ballarins que acompanyaven la cançó? O, per ser xiquets, en masculí, se’ls vestirà d’altra manera menys hipersexualitzada tot i que els ballarins dugueren fins i tot una mitja cotilla femenina?

El sistema una vegada més apropiant-se dels termes que li són útils per a confondre i així mantindre intactes tots els seus privilegis, però sense entrar per a res a l’agenda feminista radical.

Una agenda que busca abordar temes com l’abolició de l'esclavitud sexual i reproductiva de les dones amb els sistemes prostitucional i els ventres de lloguer, la lluita contra totes les violències masclistes, l’abolició del gènere i dels estereotips així com la pornografia, etc. per a transformar la societat en una més igualitària i justa entre dones i homes. Però mai, insistisc, mai en una adaptació que no transforma res i, ben al contrari, augmenta els privilegis de la meitat de població i augmenta també, tot i que siga amb brilli brilli el sotmetiment de l’altra meitat de la població que som les dones.

Sr. Puig, ha perdut una oportunitat d’or per a quedar-se calladet i no enfadar-nos encara més a les feministes. Una llàstima...