Rtve bandeja el futbol femení

Molt se’n va parlar de les conseqüències que el lamentable episodi de l’ex president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, amb el seu bes a la jugadora Jenny Hermoso va suposar sobre la imatge d’Espanya arreu del món i les pràctiques masclistes d’un dirigent que fins aleshores havia passat desapercebut. El bes de Rubiales a Jenny Hermoso no sols va ser un atemptat contra la dignitat d’una dona, amb el cas judicialitzat pels presumptes delictes d’agressió sexual i coaccions, sinó que, també, va servir per evidenciar el funcionament d’una institució. La polseguera que van alçar els fets van sacsejar tots els ciments socials, amb les jugadores demanant millores laborals, econòmiques i de tracte humà per part de la Federació i amb una opinió pública que va fer costat, majoritàriament, a les futbolistes. Igualtat entre homes i dones pel que fa a la seua consideració dins del món del futbol va ser una de les idees que va fer forat a la societat. Sembla, però, que per a Televisió Espanyola no hi ha hagut cap punt d’inflexió al món del futbol femení d’ençà que Rubiales va protagonitzar aquells fets grollers, no sols pel bes sinó, també, especialment, per les formes i les maneres a l’hora d’intentar justificar una acció tan rebutjable com arcaica. La confecció de la graella televisiva durant la passada Supercopa femenina que va tindre lloc a Madrid n’és un bon exemple. Els fets tan greus que van succeir a l’estiu passat després del triomf d’Espanya al Mundial femení no han servit per a garantir-ne una igualtat als mitjans de comunicació públics.

Sembla mentida que una televisió pública pagada amb els diners de tots prenga una decisió d’eixa magnitud, amb una marginació total i absoluta envers el futbol femení. Va decidir que els partits s’emetrien per la 2 de Televisió Espanyola en comptes de fer-ho per la primera on tindrien una major visibilitat i una atenció més personalitzada. La primera semifinal entre el Barça i el Reial Madrid va aconseguir una mitjana de 370.000 espectadors i un 3’5% de share. Fins i tot, el partit, un clàssic en versió femenina, va ser vist en algun moment per un total d’1’6 milions de persones, segons que va assenyalar, posteriorment, la pròpia Televisió Espanyola. Es tracta d’unes xifres a tindre molt en compte i que són molt semblants a alguns dels programes que s’emeten habitualment per la 2. No obstant, tot i les xifres aconseguides, Televisió Espanyola va seguir la mateixa línia a l’hora de planificar el partit final de la Supercopa.

El partit entre el Barça i el Llevant es va emetre també per la 2 de Televisió Espanyola. A la mateixa hora que es va jugar, Televisió Espanyola emetia per la primera cadena la pel·lícula “Pisito de solteras”, un film de l’any 1972 amb Alfredo Landa, Mónica Randall, Tina Sáiz i Mirta Miller, entre d’altres. Els programadors i dirigents de Televisió Espanyola de ben segur que van posar en la balança una pel·lícula cinquantenària i un partit de dones i van decidir que no hi havia color. Per descomptat, van escollir la pel·lícula. El partit no era sols una oportunitat per vore un espectacle esportiu sinó per valorar en la seua mesura justa les dones en un àmbit que durant anys i panys ha estat terreny exclusiu dels homes. Tot i les travetes, la final va reunir 396.000 espectadors i un 3’6% de share, per damunt dels habituals documentals i molt a prop d’un concurs històric com “Saber y ganar”. S’ha perdut una oportunitat però n’hi haurà d’altres per rescabalar-se’n.