Col·leccionar ossos

Fa ben poc que el meu amic Jacob Mompó, gran coneixedor d'arxius -especialment els madrilenys que conserven papers valencians-, m'enviava una foto d'un paperet que havia trobat a l'Archivo Histórico Nacional, amb una notícia ben curiosa. En un lligall amb escrits referits a la translació del cos del venerable Domingo Anadon -aragonés de naixement que va morir a València, al convent dels dominicans- des d'una capella a una altra -la de sant Lluís Bertran-, apareix una curiosa "acta" -aquesta és la voluntat que té-, i on es vol donar testimoni de l'existència d'una relíquia.

De fet, el document ens diu que "en la celda donde vivía y murió el padre maestro fray Vicente Justiniano Antist" -autor d'una vida de sant Vicent Ferrer (València, 1575) i d'una altra biografia sobre sant Lluís Bertran (1593), enter altres escrits-, el qual va morir el dia de sant Gregori de l'any 1599, "dentro de una capsa donde habían muchas reliquias de sanctos, se alló una canilla de la figura que está aquí puesta". I ara bé el que sembla extraordinari en aquest document: al marge esquerre, l'escrivà va dibuixar l'esmentat os, amb la intenció de donar un testimoni veraç d'aquella relíquia de la qual poc després ens indica que Antist, "quando vino de Roma la traxo y se abía sacado de las catecumbas, donde ay muchíssimos cuerpos de mártires".

Allò ho referien alguns religiosos del convent, però per si això no bastava, qui escriu cita el testimoni de fra Joan Català, "consultor del Santo Officio de la Inquisisción" -que ja eren paraules majors! I ens diu tot seguit que, "porque se tenga en veneración" es va lliurar al sacristà, fra Jeroni Prades, perquè la dipositàs dins un "armario de la sacristía, con las demás reliquias de otros sanctos". De la qual cosa dona fe "fray Francisco Sala, archivero", el qual ens assabenta que que va ser ell qui "hize esta memoria". La van signar, a més de l'autor, l'esmentat Català i "otros padres", fins a un total de quatre més.

Tot això, el dia 30 de setembre de 1601. En plena febre de relíquies entre el convent de Sant Doménec i la Seu. A veure qui en tenia més i es barallaven per tenir-ne d'uns i d'altres. No era només devoció: darrere de les relíquies, sempre hi ha hagut el negoci dels miracles. Aquesta canilla d'algú sense nom, no sé on haurà anat a parar, però com que no deu tenir massa devots -o cap-, podríem demanar-li la seua intercessió. Falta determinar sobre quina matèria.