Cultura per als polítics

Cultura per als polítics, no ja com una recomanació, sinó com una necessitat de primer ordre si tenim en compte la immensa claveguera en què han convertit el debat públic. La metàfora del fang sembla que s’ha quedat curta. Ara és necessari parlar de claveguera i aigües pútrides, rates, una olor insuportable de descomposició. Un gran fàstic, la veritat. El problema és l’exemple irresponsable que donen a les noves generacions. Aviats anem. Per descomptat, uns més que altres, sobretot aquells que fan de les mentides trumpistes i les desqualificacions una manera cretina i mesquina d’entendre la vida pública. Cal que llisquen més i s’asserenen. Per això els recomanaré algunes lectures, ara que venen les vacances de Pasqua, tot i que alguns odien i criminalitzen la cultura de manera obertament sectària, seguidors de Millán-Astray.

L’escriptor xativí Toni Cucarella ha tornat a la novel·la després d’alguns anys amb l’obra Qui de casa se’n va (Amsterdam). Celebrem el retorn de la seua prosa sarcàstica, tragicòmica, amb un domini del llenguatge que sempre demostra gran talent i geni creador. Alfaguara ha recopilat en dos volums els contes complets del gran mestre del gènere Julio Cortázar, un gran plaer retrobar-se de bell nou amb el mag argentí de les paraules. Josep Ballester, a l’editorial Afers, de l’incombustible Vicent Olmos, ha tret a la llum el diari de lectures L’encantador de serps, les notes d’un gran lector que ha aprés la lliçó i la transmet als seus alumnes i als seus llibres, com escriu Antoni Martí al pròleg. També en Afers, Ricard Chulià publica País Valencià. Eixida d’emergència, un assaig on denuncia, entre altres coses, i amb moltes dosis d’ironia, que els valencians som cambrers dels madrilenys i geriatres dels nord-europeus. Pensament crític i dissonant, sempre benvingut en temps de mediocritat i servitud. Edicions de la Ela Geminada ha traduït dos interessants relats de Joseph Roth, Abril i El triomf de la bellesa, amb traducció de Ramon Monton i epíleg d’Antoni Martí. Finalment, Nórdica Libros ha publicat Señor Kafka, un conjunt de contes de Bohumil Hrabal, el gran escriptor de Praga, inèdits en castellà, ambientats en els anys cinquanta i l’estalinisme xec de la postguerra.

També en poesia trobem novetats força interessants. Edicions del Buc, una aguerrida editorial de poesia gestionada per Francesc Bononad, Rubén Luzón, Josep Martínez i Pau Sanchis, ha publicat Poemes de la filòsofa Hannah Arendt, amb traducció de Lola Andrés i Anacleto Ferrer, ja en segona edició. Magnífica iniciativa, enhorabona. Edicions de 1984 ha fet possible, per primera vegada en català, la publicació de Fites, de la malaurada poeta russa Marina Tsvetàieva, traduïts per Laia Malo. Poemes escrits entre 1916 i 1920 que abracen la revolució soviètica i els inicis de la deriva personal i familiar de l’extraordinària poeta. La terra del foc. 40 anys del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d’Alcoi (Lletra Impresa) és una edició commemorativa del feliç aniversari a cura de Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló que prova el prestigi i la perfecta implicació en la vida cultural i cívica d’un premi literari amb quatre dècades d’existència.

En assaig, Rafael Narbona, professor de filosofia i crític literari, ha publicat Maestros de la felicidad. De Sócrates a Viktor Frankl, un viaje único por la historia de la filosofia (Roca Editorial). Narbona combina molt bé la biografia dels filòsofs amb les seues peripècies personals i fa de la lectura una activitat amena i plena d’estima pels llibres, la reflexió i la cultura. També José María Micó ha tret a la llum De Dante a Borges. Páginas sobre clásicos (Acantilado). Un assaig per als amants dels clàssics eterns, de Dante, Petrarca, Manrique, Cervantes, etcètera, que abraça aspectes més desconeguts o poc tractats sobre ells. Per finalitzar, la filòsofa francesa Corine Pelluchon, ha publicat a l’editorial Herder Ética de la consideración. Un original assaig que combina l’ètica, l’ecologia i l’animalisme per a establir una nova ètica de la virtut basada en la humilitat i la vulnerabilitat. Justament això, humilitat, decència ètica i educació primària és allò que necessiten els nostres polítics. Uns més que altres, per descomptat.