No se’n pot vore més

Fa uns dies ens desdejunàvem amb la notícia de què la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona de l’ONU, dins la qual també es troba l’Estat Espanyol, va triar a Aràbia Saudí per a presidir el foro sobre els drets de les dones. Sí, així com sona. Que un país on no es respecten els drets humans en general i menys els de les dones siga l’encarregat de vetllar pels drets de les dones arreu del món, sembla a priori, una broma si no fora perquè és veritat.

Si en fixem la geopolítica mundial fica i treu dirigents a l’ONU, no pel que representen davant els drets humans com seria d’esperar, més bé per altres qüestions no sempre del tot confessables. I, com podem comprovar, molt menys quan del que es tracta és de drets humans de les dones.

Malgrat totes les declaracions hagudes i per haver, o de les Conferències Mundials de les Dones (per cert, cal recordar que l'última va ser la de Beijing al mil nou-cents noranta-cinc, o siga fa quasi trenta anys), o dels diferents objectius que s’han anat marcant dins la mateixa ONU (objectius del mil·lenni, objectius 2030, o altres) quan de drets humans de les dones es tracta, sembla que tots miren cap a altre costat.

No podem ni devem oblidar que va ser a la Conferència de Nacions Unides sobre drets humans del mil nou-cents noranta-tres a Viena quan s’aconsegueix negociar la primera definició de violència de gènere i que deia que era: “Qualsevol acte contra les dones que supose l'ús de la força o la coacció amb intenció de promoure o de perpetuar relacions jeràrquiques entre els homes i les dones”. Només trenta-un anys de la primera definició d'uns fets que ens afecten a més de la meitat de la població mundial i que s’emporta la vida de milers de dones cada any.

I ara, tot i que sembla una broma de mal gust, encarreguen la protecció dels drets de les dones a un país que encara permet càstigs corporals en públic i fins i tot la pena de mort a les dones per exercir drets elementals. Un país un les dones no podien ni votar ni conduir fins fa només uns pocs anys i que encara no poden vestir com vulguen perquè deuen anar cobertes de dalt a baix.

Un país on encara no poden triar parella sense el permís del pare o tutor perquè encara està vigent el sistema de “tutela” masculina sobre les dones on és un home de la família qui autoritza moltes de les accions diàries de les dones i sense la qual no poden fer-les so pena de fins i tot patir la presó i tortures.

Un país on una dona que decidisca abandonar la llar familiar perquè pateix maltractaments, pot ser denunciada per desobediència pel seu tutor. Acabarà detinguda o reclosa en un centre d'acolliment, del qual només podrà eixir amb la firma d’aquest mateix tutor, a qui només se li demanarà un jurament que no li farà mal. Així actua el sistema de tutela masculina.

I, per no se sap molt bé quins interessos geopolítics internacionals, eixe país, Aràbia Saudí, serà l’encarregat de vetllar pels drets humans de les dones arreu del món. Doncs estem ben apanyades les dones si no som, com sempre, nosaltres mateixes, les encarregades de defensar els nostres drets i de guanyar-ne de nous per a les que venen darrere.

Definitivament, l’ONU en temes de respecte als drets de les dones ha perdut el nord. I el que encara és pitjor, la credibilitat. No se’n pot vorer més de cinisme...