...Del Tango? Alça, pilili!

El Consell crea l’Acadèmia Valenciana del Tango. I ara vostès diran: caram, i entre tantes coses nostres que poden promocionar —què sé jo!, recuperar la tradicional ruta del bakalao (pionera de l’oci nocturn valencià), per exemple—, munten una paradeta de tramussos per justificar el sou dels amiguets? La pregunta duu implícita la resposta: per justificar el sou dels amiguets. El duet PP-Vox desitja mostrar gestió, però està com la lletra del tango Desencuentro: «desorientado y sin saber / qué ‘trole’ (troleibús, en Argentina) hay que tomar para seguir». Així que, a falta de pa (projectes engrescadors), una mica de circ. Això sí: cal tindre’ls ben grossos per gastar temps i diners en un capritx mentre posterguen actuacions essencials.

Però al que anàvem, i que els focs artificials d’una acadèmia de traca no ens distraguen. No dic que la notícia és pròpia d’un 28 de desembre perquè menteixen tots els dies i no només el dia dels Innocents. Enganyifes que seran més difícils de detectar quan modifiquen la llei de Transparència, com han promès. No vull posar-me en el paper d’emissari de mals auguris, però l’opacitat és la mare de totes les il·legalitats comeses com el títol d’un vell tango: A media luz. Jo no sé si l’entusiasme pel tango surt d’una ocurrència o com a reivindicació de l’homenia (la lletra dels tangos llisca cap a la misogínia i el masclisme, sobretot la primera mitat del segle XX), però sé que posa de relleu el grau d’hamburgocefàlia de la coalició governant, ja que per als valencians l’Acadèmia és tan prescindible com una nevera per als esquimals.

Ignore com se li va encendre a Font de Mora la bombeta d’una idea com l’Acadèmia Valenciana del Tango, semblant a les que il·lustraven les vinyetes del professor Franz de Copenhaguen. Què dic idea! Una ideota idiota (cacofonia pertinent) pròpia de qui, «con la vergüenza de haber sido o el dolor de ya no ser» conseller, recordarem sempre com a Tejero II per com va irrompre en l’Acadèmia, l’altra, la de la Llengua.