Quan creus que ja s'acaba

Fa més de 50 anys Raimon va publicar un disc on a més a més del poema “Veles e Vents”, tot un èxit, havia altre tema on la lletra em va impactar. En aquesta cançó, “Quan creus que ja s’acaba”, el cantant de Xàtiva diu “Quan creus que ja s’acaba/torna a començar/ I torna el temps dels monstres/ que no son morts/ i el silenci fa niu en la vida”. I ara, passat més de mig segle d’aquell cant raimonià, al País Valencià sembla que quan creiem que tota una trista i gris època havia desaparegut definitivamente de les terres valencianes, tornen a començar aquells temps en qué des dels poders institucionals es menyspreaven la llengua, la cultura i les tradicions pròpies del País Valencià.

L’arribada del Partit Popular i de Vox a les institucions valencianes està suposant un arraconament de moltes de les coses que s’havien aconseguit amb les dos legislatures que PSOE i COMPROMÍS van ser al front de la Generalitat i, especialment, de l’Ajuntament de València, la capital del País. Abans de conèixer el resultat de les eleccions del passat Maig uns i altres, dreta extrema i extrema dreta, ja tenien preparat un pla, conquerir les institucions i repartir-se els papers a jugar una vegada arribats al poder. El PP faria de “poli bo” contra els furibunds atacs de VOX a la llibertat d'expressió que jugaria el paper de “poli dolent”.

I només tocar cadireta de poder comencen amb petites malifetes per entretenir al personal i anar munyit futurs vots, treuen l’accent del nom de València i ho anuncien amb clarins i timbals mostrant un rètol municipal on l’accent ha estat substituït per una xicoteta bandera, la seua, l’espanyola, perquè no ens quede cap dubte per on ens cauran els pals. Tornen a començar, com fa anys, en els primers temps de Rita i Camps, van tornar a començar amb la inestimable ajuda dels d’Unió Valenciana, als que finalment el PP es va berenar repartint càrrecs i prebendes. I continuaren les malifetes, al llogater de la Conselleria de Cultura, un home que a passat per la Universitat encara, que com diu el meu amic Paco, la Universitat no ha passat per ell, no li agraden ni la cultura ni la llengua del nostre País Valencià, ell, com tot torero, s’estima més la cultura de la seua pàtria, Espanya, i una de les primeres decisions que va prendre en seure al silló de Conseller fou que als prestatges de les biblioteques públiques del País no podia haver-hi revistes tan perilloses com “Camacuc” que, com tothom sap, adoctrina els més petits de la casa. Tornen a començar, i no seria estrany que ompliren les biblioteques amb antigues col·leccions del Guerrero del Antifaz, matador de moros, i Roberto Alcazar, un perfecte feixista.

Son voraços, han arribat al poder per esborrar les senyes d’identitat dels valencians, per canviar la història, per negar, a més a més de la violència masclista, qualsevol opinió científica que no estiga d’acord amb les seues idees. No tenen cap vergonya en dur la contraria als especialistes en la matèria i, fins i tot, el llogater de la Conselleria de Cultura nega els informes de la Real Academia Española en el tema del nom de la llengua. Volen convertir la televisió pública valenciana en el seu NO-DO particular, i la Presidenta de les Corts es permet el luxe d’amenaçar, via xarxa social, als seus treballadors per usar el nom de País Valencià. Tornen a començar.

Quan creiem que tot aquest soroll d’incultes havia acabat, com diu la cançó, torna a començar, mentres VOX els fa la feina bruta, Mazón i Català s’ho miren des de la barrera perquè confien en ser ells els munyidors de vots.