Eleccions, comença el ball

Ja han acabat la Setmana Santa i, al País Valencià, la primera tongada de la Pasqua, comença de nou el curs polític i a la porta estan trucant tres eleccions a diversos llocs de l’Estat, per l’Abril votaran els ciutadans d’Euskadi, al maig serán els catalans els que tindran que acudir a les urnes, doncs els seus polítics han estat incapaços de posar-se d’acord en els pressupostos que el poble català necessita i Pere Aragonès ha decidit donar per acabada la legislatura i cridar els ciutadans a les urnes. Finalment, en arribar l’estiu, tots els ciutadans amb DNI espanyol tindrem, aquells que vullguen, que votar per triar els nostres representants a Europa. El tret d’eixida ja ha sonat perquè el ball comence, i els partits polítics bascos i catalans, uns i altres, van fent números buscant parella de ball perquè els resultats de les urnes a Catalunya i Euskadi semblen  molt lluny de donar la majoria suficient a un únic partit.

La democràcia té aquestes coses, i més quan, en lloc d’un bipartidisme còmode per dreta i esquerra, son uns pocs més els que opten als vots dels ciutadans. Escoltant, la nit electoral, les paraules de la majoria de representants dels partits polítics sembla que tots han guanyat la cursa, però és, des de fa algunes eleccions, quan es coneixen els resultats electoral quan comença la cursa per veure qui troba la parella, o parelles de ball, necessàries per poder formar Govern. Perquè en el sistema electoral espanyol no necessàriament és nomenat President el guanyador de les eleccions, sinó es nomena aquell que aconsegueix la majoria de vots entre els  càrrecs electes. Per això Feijóo, guanyador de les últimes eleccions espanyoles, no ha arribat a la Presidència del Govern, perquè tan sols pot contar amb els vots de l’extrema dreta.

Segons les enquestes a Euskadi van parells el PNB, la dreta basca, i Bildu, l’esquerra independentista, i en tercer lloc els socialdemocrates. La resta tenen una presència testimonial. Com que ni PNB ni BILDU, segons les enquestes, arribaran a la majoria no seria estranya una nova aliança entre la dreta basca i el PSE.

A Catalunya les enquestes tampoc tenen cap guanyador per majoria. Totes les enquestes donen guanyador a Salvador Illa del PSC, distanciat de JUNTS i ERC, i en algunes l’independentisme podria sumar per arribar, just, a la majoria. Però, tret de l’anunciada victòria del PSC en la resta de resultats poden passar moltes coses des d’ara al 12 de Maig. En JUNTS, Puigdemont ha promès que si guanya i pot ser investit President tornarà a Catalunya, és un bon esquer per pescar vots, el mateix que afegir el seu nom, i, tal vegada, la foto com va fer Trias, a la papereta, altre esquer es la número 2 de la candidatura, una coneguda empresaria. L’esquer d’ERC, que va en coalició amb Bildu, ha estat anunciar com el seu número 2 per Europa a Tomàs Molina, fins ara cap del Serveis Meteorològics de TV3. Pot tornar a guanyar l’independentisme, però les coses entre ells estan molt tibants i també els divideix la concepció de quina Catalunya volen, perquè, ens agrade o no, la dreta i l’esquerra continuen existint. I si la anunciat guanyador, el PSC, no obté els vots d’alguns dels independentistes els catalans ja poden anar preparant-se per tornar a votar en arribar la tardor.

Veig difícil que, per tercera vegada, Puigdemont puga complir la seua promesa i tornar a Catalunya, però al menys li haurà servit per munyir uns quants vots que, tal vegada, li valguen a JUNTS per quedar per davant d’ERC. De les eleccions europees millor quedar-nos com estem, perquè s’anuncien negres nuvolades vestides d’eixa extrema dreta que de nou cavalca per Europa.