Ampliar els aeroports: sí o no?

La resposta no és senzilla i plantejar-la com una equació de primer grau —a més connexions aèries més turistes— és un error, ja que suposa enviar a córner múltiples variables, com les molèsties als municipis veïns per l’increment de soroll i gasos contaminants, les restriccions de creixement de les poblacions que fiten amb l’aeroport i la destrossa d’espais protegits. Factors a considerar en eixa equació despietada que, seguint la lògica cost-benefici, festeja els guanys sense deduir-ne els costos socials. Francament, sacrificar la salut i el benestar de la ciutadania en ares del benefici econòmic que genera el turisme em sembla un mal negoci. El consens és la prova del 9. Ni imposició ni resignació.

En la lògica simplista del govern valencià, sobre una premissa vertadera deriva una conclusió falsa: el turisme bat rècords al País Valencià; els punts d’entrada del turisme són Manises i l’Altet, ergo cal ampliar els aeroports. Conclusió discutible. Primer, pels problemes ja ressenyats; i segon, perquè potser és més encertat buscar una localització allunyada de nuclis urbans, un altre punt estratègic on ubicar un nou aeroport. No seria el primer cas, com bé sap el tio Google: Tenerife, Brussel·les i Estambul tenen dos aeroports, Milan i París en tenen tres, Estocolm quatre, Londres cinc, etc. Tan estrany seria millorar la connectivitat aèria amb un nou aeroport dins de la mateixa província?

Lamentablement, el govern valencià sembla optar pel més ingenu dels ardits polítics: el victimisme, que ocupa l’espai que correspondria al realisme i a la sensatesa. Procedir que, al fer dels aeroports un Mur dels Laments, complica el diagnòstic i no aporta solucions. Fer un altre aeroport és molt car, diuen. Més o menys car que el de Lleida, Osca i Ciudad Real que —tot i no ser políticament correcte dir la veritat— foren una dilapidació de recursos? El debat no hauria de ser «ampliació o no», sinó si cal un nou aeroport dins de la província. S’ho val, sí o no? Eixa és la qüestió.