La Mostra és La Nostra

Records de temps passats tornen en conéixer que l’Ajuntament de València elimina l’organisme autònom que gestionava la Mostra de València - Cinema del Mediterrani. 

Amb il·lusió i treball, Glòria Tello amb el seu equip va saber donar impuls al nostre festival i la seua estructura, especialitzant les árees de gestió i de treball necessàries per a que un projecte com este tinguera un futur. Veniem d’una època fosca, on La Mostra anà caent en la desidia dels qui havien de fer d’este certamen l’epicentre cinematogràfic de la Mediterrània.

Recorde cóm em confessava un alt càrrec de La Mostra en l’etapa del PP que “a Rita no li agrada La Mostra”. M’ho deia amb llàgrimes als ulls. Fora així o no, la cosa és que no massa temps després Rita Barberà anunciava que La Mostra deixava d’existir.

I és que la Mostra dona la impressió que sempre ha resultat “incòmoda” per al PP. Tal volta per acollir “massa” cultures diferents, per tindre diversitat de tot tipus, per resultar un alè fresc, una oportunitat d’expressar llibertat, crítiques a sistemes alienants o esperances d’igualtat que no podien fer de la mateixa als seus països. Eixe esperit constant de llibertat, la defensa dels drets socials, sexuals, feminisme, etc. eren un camp en el qual s’havia de caminar de puntetes si no t’identificaves amb ells d’una manera plena. I La Mostra va morir i s’acabà el problema. El pecat de La Mostra potser ha sigut no ser superficlal sinó essencial.

Temps després, amb el govern de Ribó es ressucità el festival i començà a ser eixe epicentre mediterrani que València volia i podia ser. Una ciutat acollidora, que abraçava els pobles germans d’una área geogràfica comuna. 

La Mostra deixava de ser una espècie de “cine de barrio” cutre. No vol dir que no hi haguera defectes o coses a millorar, evidentment, com una major projecció dins i fora que sempre he trobar a faltar. Però açò també s’aconseguix sent un festival fort, establit de manera inequivoca i, també és cert, tenint el recolzament de la pròpia ciutat. Tema este per a un altre article, sobre fins quin punt recolzem o ignorem les nostres coses, la nostra realitat, la nostra gent, o preferim ofrenar als de més enllà.

I així ara l’anunci del govern municipal actual elimina el camí fet en estos últims anys, rebaixant la Mostra a una simple part de gestió del Palau de la Música.

Tello reflexionava fa uns dies sobre els problemes que sorgiran amb esta decisió. Entre ells la falta de personal del Palau per a dur avant també el festival. Es necessita una especialització per a poder dur La Mostra de manera digna i professional. Què passarà, a més, amb el personal de l’organisme autòmom que van a eliminar ara. Què passa amb l’equip directiu?

Podriem estar assistint a l’inici d’un nou final de La Mostra, encara que el portaveu del govern municipal, Juan Carlos Caballero, diga que esta decisió “té com a objectiu principal optimitzar recursos i millorar l'eficiència en la gestió”? Saben vostés què suposa organitzar La Mostra? 

En aquella etapa, per diverses circumstàncies, vaig poder vore des de dins cóm de necessari és tindre un equip dedicat en exclusiva a treballar en este festival. I aquell equip va ser ignorat per decisió política i hagué de buscar-se la vida lluny de la seua Fundació Municipal de Cine. Vaig vore les seues cares, la seua decepció i tristesa, el saber que eixe equip es separaria per sempre.

Ara passarà igual amb l’actual i més modern Organisme Autònom Mostra de València. La il·lusió i ganes inicials per rescatar el nostre festival ens fa recordar una edició de la nova etapa on a València plovia a mars, amb carrers inundats. I allí, al Palau de la Música acodírem com poguerem alguns i algunes a la seua inauguració, per a recolzar el treball dels qui estaven revivint el nostre festival, contra tots els inconvenients. Sentírem una unió vital.

I la història pareix que es repetix de la mà dels mateixos. I el final podria repetir-se també. La Mostra és La Nostra i ha de continuar sent-ho. València s’ho mereix i necessita. I la Mediterrània també.