La paraula «manyopla», pronunciada amb «o» oberta, té una etimologia incerta. Probablement prové del gòtic «mundilofa», que significava 'guant protector'; però, en contacte amb el llatí «manupulus», 'manat, manoll', es creà inicialment la forma «manyopa». Esta variant és la més corrent en els textos antics. En un passatge del «Tirant lo Blanch», per exemple, es narra que «Aprés li deuen levar la manyopa de la mà dreta».
Però amb el temps la «manyopa» es transformà en «manyopla», i el sentit originari de 'guant de ferro', procedent de la indumentària del guerrer, ha anat assimilant nous significats, adaptats a les necessitats actuals. Així, partint de la idea genèrica que «manyopla» és un guant sense separacions per als dits o amb una separació només per al dit gros, ha passat a gastar-se sobretot per a referir-se al guant de ris usat per a llavar-se o al que, adequadament acolxat, servix per a agarrar un objecte calent sense cremar-se.
