Tribut literari a «el Genovés» des d’Alzira

Jaume Morelll i David Sarasol plasmen en un llibre la «vida i miracles» de Paco Cabanes

Paco Cabanes, el Genovés.

Paco Cabanes, el Genovés. / VICENT M PASTOR

Aurelià Lairón

La seua afició i l’estima que té per la pilota valenciana, que ve de lluny, pràcticament des de xiquet, i la seua admiració pel qui considera el número u del deport nacional valencià, Paco Cabanes Pastor, el Genovés, han dut a l’alzireny Jaume Morell Ferrer, professor mercantil i graduat social jubilat, a escriure amb David Sarasol, director del Museu de la Pilota del Genovés i un dels majors responsables de la potenciació de l’expansió del deport valencià per excel·lència, un llibre editat per la Diputació de València, ha pres forma i que en tres-centes pàgines dona compte de la «vida i miracles» de qui qualifiquen com a «el millor esportista valencià del segle XX».

A través de quaranta-tres capítols, Morell i Sarasol, que han begut de nombroses fonts, entre elles les cròniques i notícies que puntualment ha publicat en este diari Alberto Soldado, actual president de la Federació de Pilota Valenciana, repassen l’activitat deportiva de Paco Cabanes des de les seues partides en el camp infantil.

Per les pàgines del llibre desfilen el Campionat Juvenil d’Escala i Corda disputat el 1972, el Campionat Nacional d’Escala i Corda de Primera de l’any 1974, el Campionat individual d’Escala i Corda de 1986, la posterior Lliga Professional, etc. El llibre dedica un apartat a Pepe, germà del Genovés, i també als rivals de Paco en els campionats nacionals disputats entre 1974 i 1976, als rivals dels campionats nacionals i en la lliga professional entre 1987 i 1996, als rivals en el campionat individual d’escala i corda i a altres importants rivals i companys al raspall, al frontó basc, a la galotxa, a llargues, al frontó valencià, etc.

 La vinculació de Paco Cabanes amb la Ribera va ser gran, sobretot a través de trinqueters, de partits jugats als trinquets dels nostres pobles, etc. Es va relacionar molt amb la família Suret (trinquet de Carlet), amb la família Ribera (trinquet de Carcaixent), amb la família dels Gorrets, triqueters d’Alberic, i amb la família Fontana, del trinquet d’Alzira.

Del palmarés del Genovés cal destacar les huit vegades que va guanyar el Campionat Nacional de Parelles d’Escala i Corda, les sis vegades que va aconseguir el Campionat Individual, que es proclamara campió del Torneig «Cinc Nacions» de Llargues (1993) i el Campionat Mundial de Llargues que va aconseguir a València l’any 1996.

L’any 1988 va rebre el premi «Marca de Oro», el 1991 la Medalla d’Or de la Generalitat Valenciana, el 1992 va ser portador de la torxa olímpica de Barcelona 92 al seu pas per la Comunitat, el 1998 la Universitat Politècnica de València li atorgà la seua medalla. La Federació Valenciana instaurà el premi que du el seu nom per a premiar la promoció de la pilota i el 9 d’octubre de 2019 va rebre la distinció de la Generalitat Valenciana.

Els trinquets i els aficionats dels pobles riberencs amb trinquet (Alberic, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alzira, Carcaixent, Carlet, Guadassuar, Llombai i Sueca) són testimonis del seu mestratge. En paraules de Soldado, «mai en la història del joc de pilota a mà, ha existit un jugador capaç de dominar totes les modalitats com ell. Es parlarà, per tant, de la pilota valenciana, com d’un abans i un després del Genovés».

Suscríbete para seguir leyendo